Colòmbia porta 100 dirigents socials assassinats des de principis d’any

Carlos Alberto Aristizábal conversava amb altres persones a la seu de la Junta d’Acció Comunal del barri El Dorado a Pereira, un municipi a 300 quilòmetres de Bogotà. Parlaven d’assumptes trivials i reien quan un grup armat va irrompre al lloc i va omplir de bales el seu cos. L’Institut d’Estudis per al Desenvolupament i la Pau de Colòmbia (Indepaz) va informar que amb el seu assassinat han mort de la mateixa manera 100 líders socials al país des de principis d’any. El total des del 2016 és de 1.632 crims d’aquest tipus. Els homicidis perpetrats van afectar camperols, ambientalistes, descendents d’africans, activistes veïnals i dels drets humans, comunicadors, indígenes i feministes.

El cas Aristizábal s’assembla als precedents: primer, les amenaces, després, l’atemptat letal i la fugida dels assassins. Mauricio Salazar, alcalde de Pereira, va anunciar una recompensa milionària a la persona que ofereixi informació sobre aquest episodi. "Rebuig categòric d’aquest vil homicidi".

Després de la indignació, tot continua igual fins al punt que la Defensoria del Poble ha emès diverses alertes a causa del perill a què estan exposats els dirigents socials. L’homicidi precedent va tenir lloc fa dos dies i va acabar amb la vida de Francisco Jiménez Gamarra, un reconegut líder comunitari, d’un municipi al sud de Bolívar, a 239 quilòmetres de la capital colombiana.

Preocupació per la seguretat

Les morts se succeeixen a les zones del país on estan assentats grups armats il·legals, entre els quals hi ha l’Exèrcit Gaitanista de Colòmbia (EGC), més conegut com el Clan del Golf. També opera la guerrilla de l’ELN, que es troba negociant la pau amb el Govern del president Gustavo Petro.

Indepaz afirma que durant els primers dos anys del Govern de dretes d’Iván Duque es van computar 475 assassinats de dirigents socials, mentre que en el mateix període del seu successor, Petro, s’ha arribat a 355 fets similars.

El primer president d’esquerres de la història colombiana acaba de complir els seus primers dos anys de gestió. "Per a la meitat restant enfronta un país en el qual la preocupació més gran dels seus ciutadans ha canviat", va assenyalar el portal La silla vacía, al comentar una recent enquesta d’Invamer Poll, segons la qual és la seguretat i no l’economia la principal preocupació dels ciutadans. Gustavo Petro va assumir una taxa total d’assassinats de 26 per cada 100.000 habitants, per sobre de la mitjana llatinoamericana, de 16,4. "En aquests dos últims anys, la política de pau i seguretat de Petro ha contingut aquesta violència homicida i ha aconseguit unes petites reduccions a nivell nacional", afirma la publicació. Durant els seus primers 365 dies, el Govern va reduir un 2% la taxa de crims letals. El seu segon any, la reducció va ser ínfima, d’un 0,9%.

Notícies relacionades

Trump ultima entre incògnites la gran escalada de la guerra comercial global

La justícia inhabilita Le Pen cinc anys per desviació de fons públics

Una de les expressions violentes que més impacta els colombians té a veure amb les anomenades massacres, que involucren més de tres víctimes. El 2023 se’n van registrar un 3,8% més que l’any precedent. Malgrat aquesta pujada puntual, assenyala La silla vacía, la quantitat de víctimes ha disminuït en general: menys del 5,2% entre l’agost del 22 i el juny del 23, i menys del 9,8% entre l’agost del 23 i el juny del 24.

D’altra banda, els enfrontaments entre la força pública i els grups armats es van incrementar un 86% entre l’agost del 2023 i el juny del 2024, mentre que els combats entre aquests grups armats van disminuir un 32%. Les xifres revelen les enormes dificultats que ha d’afrontar el Govern de Colòmbia per materialitzar la seva promesa d’aconseguir la "pau total" en aquest país.