La incursió en territori rus permet a Kíiv recuperar la iniciativa bèl·lica

Els laments van seguir de forma coral durant més de quatre minuts, i amb una línia narrativa semblant a protestes prèvies dirigides des de l’inici de la invasió russa per ciutadans o soldats al líder del Kremlin: el president no rep una informació correcta dels seus subordinats, a qui titllen d’incompetents i que li oculten la gravetat de la situació; ha de ser el cap de l’Estat qui assumeixi el control directe de la situació per, de manera paternalista, posar-ho tot en ordre.

La cinta va acabar amb una punyent petició –«¡ajudi’ns!»– que més aviat va sonar a prec dirigit al cap de l’Estat, a qui continuen considerant inqüestionable i a qui no demanen cap responsabilitat per la pèrdua de les seves llars i formes de vida, ni pels desastres que està causant la guerra iniciada per ell fa dos anys i mig.

Incursió transfronterera

Cinc dies dura ja la incursió transfronterera d’un miler de soldats ucraïnesos, acompanyada d’una trentena de vehicles i blindats, segons xifres proporcionades per Moscou; tot sembla indicar que no es tracta d’una nova escaramussa militar amb poc recorregut. Per començar, no ha sigut protagonitzada per milers d’exiliats russos que simpatitzen amb la causa ucraïnesa, sinó per soldats ucraïnesos integrats en quatre brigades, cosa que permet entreveure que l’operació ha sigut minuciosament preparada. Avançades del contingent han aconseguit arribar fins a localitats com Anastasievka o Milutino, a 35 quilòmetres de la frontera comuna, tot i que és dubtós que siguin capaces de controlar la totalitat del territori que han deixat enrere, segons valora l’Institut d’Estudis sobre la Guerra (ISW).

El destí que ha pogut tenir la localitat de Suzhda, la capital del districte homònim, a una desena de quilòmetres del límit entre els dos països, amb uns 5.000 habitants, no és clar. Alguns bloguers militars russos afirmen que la població ja es troba sota el control complet d’Ucraïna; d’altres, en canvi, afirmen que es troba només parcialment ocupada. Paral·lelament, a les xarxes han anat apareixent imatges de veracitat confirmada, d’un comboi rus destruït compost per una quinzena d’unitats i amb cadàvers a l’interior, o de desenes de soldats russos rendint-se i elevant la bandera blanca davant la força dels militars ucraïnesos. El Kremlin va reaccionar i Putin va convocar una reunió del Consell de Seguretat per estudiar la resposta. L’agència Reuters va informar ahir de l’arribada a la regió de Kursk de tancs, artilleria i bateries de míssils per afrontar l’ofensiva.

Kíiv guarda silenci sobre els objectius de l’atac, i únicament el president Zelenski ha aparegut en xarxes aconsellant fugir, en idioma rus, als residents de les zones atacades, i recordant que Rússia havia portat la guerra a «la nostra terra», i per tant «havia de sentir el que ha fet» també.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els efectes polítics de tal cop d’efecte, que contrasta amb la lentitud i les tremendes pèrdues acumulades en els avanços russos dels últims mesos a la regió de Donbàs, són ben evidents per als experts. «A escala nacional (d’Ucraïna), aquest èxit relatiu eleva la moral, tant de l’Exèrcit com del poble», explica Serhí Gerasimuk, vicedirector d’iniciatives regionals a Prisma Ucraïnès, un centre d’anàlisi local que col·labora amb el poder legislatiu i local. A més, recorda l’analista, el tema de les «negociacions» està sent evocat «en el discurs públic» i l’operació demostra als ciutadans que el lideratge del país «no cedirà a interessos nacionals si les converses s’inicien».

Des del punt de vista internacional, segons l’opinió de Gerasimuk, Kíiv demostra una vegada més amb aquesta ofensiva «que no accedirà a la capitulació». Però sobretot, acaba, envia un missatge a aquells aliats a l’exterior que temen «la perspectiva d’una escalada». «La feble resposta russa demostra el mite del segon Exèrcit més poderós del món» i pot ser utilitzada per «persuadir els aliats que aixequin les restriccions en l’ús de les armes en territori rus», afirma.