Un Nobel de la pau per calmar Bangladesh

L’ara líder polític va néixer el 1940 en una família de comerciants musulmans de la ciutat portuària de Chittagong. Va estudiar a la Universitat de Dacca i es va doctorar en Economia als Estats Units amb la prestigiosa beca Fulbright. Va tornar com a professor a la universitat de la seva ciutat natal el 1971, un any després que Bangladesh s’independitzés del Pakistan després d’una guerra sagnant, i dos més tard va ser testimoni de la fam que van matar un milió i mig de compatriotes.

En aquest context, va explicar després de rebre el Nobel de la Pau, ensenyar teories econòmiques etèries en una aula universitària li va semblar absurd. "Volia fer alguna cosa aviat per ajudar la gent que m’envoltava, encara que fos ajudar un sol ésser humà a viure un dia amb més comoditat. Les persones no hem nascut per patir gana o pobresa", va afegir. Va ser la seva mare, que mai li va negar l’ajuda a qui picava a la porta, la que el va inspirar.

Tamborets de bambú

Una dona amb tamborets de bambú li va proporcionar el seu moment eureka: "No podia entendre que algú que feia coses tan boniques pogués ser tan pobre", va recordar. El 1983 va fundar Grameen Bank per prestar microcrèdits que la banca tradicional menyspreava. No li escassejava clientela, així que el banc va créixer ràpid amb diferents branques al seu país i models semblants exportats al món. El 2006, quan va recollir el Nobel, el seu banc havia repartit 6.000 milions de dòlars en crèdits per a vivenda, estudis i empreses. El 2020 ja comptava amb nou milions de clients i més del 97% eren dones. Els seus microcrèdits, epítoms d’un "negoci social" que va més enllà del compte de resultats, han sigut replicats en països en desenvolupament i als més pròspers.

La reputació de Yunus anava augmentant en paral·lel a la malvolença de Hasina, aferrada al poder durant 20 dels últims 30 anys. Yunus va anunciar el 2007 la creació del seu partit, Poder Ciutadà, per acabar amb la inestabilitat, les divisions socials i els tripijocs militars. Hasina va parlar dels nous polítics com a "perillosos elements que mereixien totes les sospites". Yunun es va fer enrere al final, però les elits polítiques ja l’havien assenyalat.

Un centenar de causes judicials

Hasina l’ha titllat de "carronyaire" dels pobres i denunciat la força amb què exigeix la devolució dels crèdits. El 2011 el va apartar de la direcció executiva del seu propi banc al·legant que havia arribat a l’edat de jubilació. També ha llançat els tribunals contra ell en una fogosa campanya que suma un centenar de causes obertes. Hi ha de tot: violacions de la llei laboral, malversació, corrupció... Fins i tot va ser difamat des del Govern com a antimusulmà i promotor de l’homosexualitat després de firmar una carta de denúncia de la persecució de gais a Uganda. La seva vida, va lamentar, consistia a córrer d’un tribunal a un altre per defensar-se de totes les acusacions.

Notícies relacionades

¿Caos o mètode? L’Acord de Mar-a-Lago, el pla que donaria un sentit a la guerra comercial de Trump

Alerta per la retirada de visats universitaris estrangers als EUA: «Sembla que aprofiten qualsevol oportunitat per deportar-nos»

No sembla fàcil suturar les ferides socials. L’exigència estudiantil de castigar amb acarnissament els responsables de la repressió de les últimes setmanes, si es compleix, impedirà la reconciliació nacional. I abans de convocar les eleccions, assenyalen els experts, urgeix reformar les institucions que dècades d’autoritarisme han desgastat. El país i Yunus, per ara, supuren optimisme.

"Bangladesh és un país meravellosament creatiu, ple de joves amb energia i poder. Si se’ls dona una oportunitat, poden fer coses fantàstiques", assenyalava Yunus aquesta setmana.