Rússia declara l’estat d’emergència a tres regions per la incursió de Kíiv

Les autoritats evacuen 76.000 persones després d’un atac d’Ucraïna iniciat ja fa cinc dies i que constitueix la primera ocupació de territori rus des de la Segona Guerra Mundial

Rússia declara l’estat d’emergència a tres regions per la incursió de Kíiv
4
Es llegeix en minuts
Àlex Bustos
Àlex Bustos

Periodista

ver +

Ucraïna continua posant en perill Moscou al seu propi territori. La incursió de Kíiv en territori rus, que va començar dimarts passat a la regió de Kursk, ha sorprès locals i estranys. Segons comandaments militars que citen alguns mitjans russos independents, aquest assalt ha sigut com "una bufetada a la cara" del president rus Vladímir Putin i un ensurt per als alts caps militars russos. Des de dimarts passat part del territori reconegut internacionalment com a Rússia està sota control de tropes estrangeres –en aquest cas ucraïneses– una cosa que no passava des de la Segona Guerra Mundial, i va obligar Moscou a declarar l’estat d’Operació Antiterrorista a tres regions del sud-est: la mateixa Kursk, Briansk i Bélgorod.

"El cap (Putin) està de mal humor... Probablement, no ha viscut una cosa així des que els nostres (exèrcit rus) es van veure obligats a retirar-se de Kherson a la tardor del 2022", van assenyalar les esmentades fonts militars. Tot i que Moscou es va annexionar el mateix 2022 províncies ucraïneses de manera il·legítima, posteriorment es va veure obligat a abandonar part de les esmentades regions quan la contraofensiva de Kíiv va tenir èxit, inclosa la ciutat de Kherson. Aquests mateixos mitjans independents assenyalen que, segons el llenguatge del cos del mateix mandatari rus, es pot deduir que està "molest" i "insatisfet" amb la situació actual. Ell mateix va arribar al poder com a garant de la protecció de les fronteres russes en un moment en què Txetxènia no estava sota control de Moscou.

Algunes de les ciutats més pròximes a la frontera ucraïnesa a Kursk ja van ser evacuades dijous passat, mentre que, ahir, el portaveu del Ministeri d’Emergències rus Artiom Sharov va admetre a l’agència de notícies russa TASS que les autoritats russes "van reallotjar més de 76.000 persones des que va començar l’operació (antiterrorista)". Aquests civils provenen dels districtes pròxims a la frontera de la mateixa regió de Kursk. L’alcalde de la capital homònima, va compartir a xarxes socials que almenys 16.000 dels desplaçats han sol·licitat arribar als centres preparats per a l’ocasió. "Cada dia el flux de persones que arriben als allotjaments temporals va en augment" va compartir ell mateix al seu canal de Telegram. Hi ha un total de 60 punts d’acollida per als desplaçats, no només a la mateixa província russa, també en altres de pròximes com Oriol, Tula, Vorónej, Lípetsk, Kaluga, Tver i la mateixa capital, Moscou.

Ampliar el front

Des de Kíiv han sortit poques paraules per parlar d’aquesta incursió. El president ucraïnès Volodímir Zelenski va dir dijous passat que Rússia havia portat "la guerra al nostre país" el febrer del 2022 i havia ara "de sentir" els seus efectes. Per la seva banda, l’exèrcit ucraïnès va informar ahir d’una reducció del nombre "d’enfrontaments de combat" dins del seu propi territori. La incursió a Kursk ha alleujat la pressió de les tropes ucraïneses en altres punts del front, on Moscou compta amb més avantatge. Amb l’obertura de nous punts de combat, el front arriba a ser de més de 1.500 quilòmetres de longitud, una distància que complica la logística a Rússia. Estats Units, l’aliat clau de Kíiv, va assegurar que desconeixia aquests plans d’atacar en territori rus amb antelació.

Al tancament d’aquesta edició, les tropes ucraïneses només es trobaven a la regió de Kursk, tot i que algunes fonts sense confirmar assenyalaven que a la regió de Bélgorod haurien entrat ahir alguns batallons sota control de Kíiv. Aquesta regió és, de les que estan reconegudes com a part de Rússia per la comunitat internacional, la que més ha patit la guerra rusoucraniana. Anteriorment, el maig del 2022, ja van viure una altra incursió en què els russos que van prendre la via armada contra Vladímir Putin van prendre algunes posicions a la mateixa regió de Bélgorod. Segons alguns mitjans independents russos, nombrosos soldats russos van ser capturats com a presoners durant la incursió actual, tot i que per ara el Ministeri de Defensa no ha confirmat aquesta informació.

Notícies relacionades

Tensió a la rereguarda

Quan es tensa el front, també es crispa l’ambient a les trinxeres. És una cosa que poden constatar alguns bloguers militars russos, que han criticat les forces del governador txetxè Ramzán Kadírov, els que els van acusar de "tropes Tiktok" per, segons ells, estar molt temps a la rereguarda, on estarien més pendents de gravar vídeos per a les xarxes socials. Un d’ells és Yuri Kotenok, que al seu canal de Telegram va escriure que "la realitat és que la frontera està coberta per unitats formades per reclutes". En aquest mateix missatge va esgrimir que "a les tropes Tiktok no els capturen perquè es troben més lluny".