Els vells i ara discutits contactes de Walz amb la Xina

L’escrutini de les relacions amb la Xina dels candidats ja integra la litúrgia electoral nord-americana. Kamala Harris, relleu de Joe Biden, va passar l’examen: no va posar mai els peus a Pequín com a vicepresidenta i al país asiàtic només era coneguda per les seves rialles estrepitoses. Amb Tim Walz, segon de Harris, el neomaccarthisme va fer festa grossa: un vincle de 35 anys, una trentena de viatges a la Xina, declaracions conciliadores...

"La Xina comunista està molt contenta; ningú és més proxinès que el marxista Walz", va dir Richard Grenell, antic ambaixador de Donald Trump a Alemanya. Tom Cotton, senador republicà, va demanar que el governador de Minnesota expliqués la seva "inusual relació de 35 anys amb la Xina comunista". Aclarim-ho: Walz no té credencials de sinofòbia, però tampoc és un abraçapandes. Les seves tossudes denúncies sobre la falta de drets humans a la Xina, de fet, l’acosten més als falcons de Washington.

Un Walz acabat de llicenciar va aterrar a Foshan, una ciutat gris de la província oriental de Guangdong, el 1989. Hi va ensenyar anglès i història americana durant un any amb un programa d’intercanvi de la Universitat de Harvard. Només els més audaços viatjaven a aquella Xina encara tan allunyada de la globalització. "És una de les millors coses que he fet a la vida", va confessar a un diari local. Després d’acabar aquesta experiència, va establir amb la seva dona un programa estiuenc que va portar estudiants nord-americans a la Xina durant la següent dècada. S’espavila amb el mandarí i va triar la Xina per a la lluna de mel.

"Amables i generosos"

En la precipitada arqueologia per l’hemeroteca, a Walz li han descobert declaracions sospitoses. Va descriure els xinesos com a "amables i generosos" i va avançar que no tindrien límits en el que es proposessin, va defensar els contactes militars amb Pequín per segellar una "societat duradora i sòlida" i va assegurar que la "relació d’adversaris" és innecessària. Era el to habitual en aquells anys en què Washington veia l’auge xinès com una oportunitat i els think tank encunyaven expressions com Ximèrica o G2 per descriure una convivència harmoniosa. Aquesta sensibilitat va quedar enterrada en l’últim mandat de Barack Obama: a demòcrates i republicans només els uneix avui l’hostilitat cap a la Xina i aquella sensatesa ara és una oprobiosa taca neomarxista.

En Walz hi cap el respecte a la Xina i les denúncies als seus excessos. En això últim no ha sigut tebi. Va passar 12 anys en la Comissió sobre la Xina de la Cambra de Representants, focalitzada en les seves violacions de drets humans. S’ha entrevistat amb enemics del Partit Comunista com el dalai-lama i Joshua Wong, líder de les protestes hongkongueses, i va recolzar les sancions a Pequín i l’excolònia pels seus abusos durant aquells mesos tan convulsos. També ha recordat l’aixafament d’estudiants de Tiananmen, que va tenir lloc l’any que va viure a la Xina, i cinc després es va casar també el 6 de juny, quan els tancs van arribar a la plaça, per "no oblidar mai la data".

Curiositat a les xarxes

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

El seu nomenament ha generat curiositat a les xarxes socials tot i que pocs creuen que els seus vincles amb la Xina puguin variar el rumb de Washington. Els analistes remarquen que, en un món normal, aquests vincles no serien un inconvenient sinó un actiu. "Val més que algú amb una experiència tan rica en intercanvis amb la Xina es faci càrrec de l’oficina que no pas algú altre que no sàpiga res de la Xina", diu Zhu Junwei, director del Centre d’Estudis Americans d’un think tank pequinès, en el diari hongkonguès South China Morning Post. No hi ha hagut president ni vicepresident amb més experiència a la Xina des de George W. Bush, que havia exercit d’ambaixador a Pequín unes dècades abans d’ocupar la Casa Blanca.

Els Estats Units "la tenen votada" a la Xina, opina Jeffrey Sachs, reputat economista i analista polític de la Universitat de Colúmbia. "No hi ha ni una sola raó per al conflicte, sobretot quan la cooperació pot arreglar molts problemes globals. Trump i Biden ho han entès molt malament. Espero que Harris i Walz ho facin més bé", afegeix. El passat de Walz no prejutja la seva actitud política, però el descarta com a ignorant. No és un èxit menor en aquests temps.