La guerra entre Rússia i Ucraïna es lliura també a les trinxeres digitals

L’ofensiva contra Ucraïna ve de lluny. La guerra informativa "va començar fins i tot abans del 2014, any en què va començar la guerra del Donbàs", assenyala Ievhen Fedtxenko, editor en cap de l’organització de verificació Stopfake, a EL PERIÓDICO. Les campanyes difamatòries d’aquella època ja pretenien retratar Ucraïna com un país disfuncional i feixista a ulls dels ciutadans d’altres països, principalment dels ciutadans russos i occidentals, magnificant qualsevol incident relacionat amb l’extrema dreta ucraïnesa o tergiversant la realitat.

Fora de les seves fronteres

No obstant, de cara al públic intern ucraïnès, l’objectiu era més aviat desinformar per desestabilitzar. "Per aconseguir-ho comptaven amb mitjans locals afins, però que servien als interessos de Moscou, una cosa que ara s’ha calcat en països europeus", assegura. Justifica que per als públics de cada país "els mitjans nacionals tenen més credibilitat que els de fora", una cosa que feia més interessant per al Kremlin buscar portals i canals afins fora de les seves fronteres per dotar el seu discurs de més visibilitat.

Per respondre al flux d’informació contra Ucraïna i els seus interessos, a l’altre costat de la trinxera digital alguns usuaris van començar campanyes d’activisme per contrarestar els envits de la maquinària de propaganda russa.

"L’humor i la sàtira també són importants per a altres audiències i per a la cobertura de la guerra", remarca Fedtxenko, referint-se a l’enfocament del conflicte amb Rússia adoptat per comptes com els membres de NAFO. Al cap de poc de començar la invasió russa d’Ucraïna, molts usuaris van decidir organitzar-se per formar part d’aquesta mena de guerrilla digital. Utilitzant fotomuntatges fets amb la cara del gos Shiba Inu com a imatge de perfil, una legió d’usuaris que tant són públics com anònims van plantar cara al relat rus. Els seus objectius principals són la difusió de notícies i comentaris crítics, però també de mems que ridiculitzen Rússia i de comentaris amb els quals es burlen d’usuaris prorussos.

Un dels més coneguts al món hispanoparlant és Martín Tuitero. L’usuari darrere d’aquest perfil a X (abans Twitter) explica a EL PERIÓDICO que el seu activisme a les xarxes va començar fins i tot abans que es creés el moviment NAFO. "En el meu cas tenia la completa seguretat de l’èxit ucraïnès davant la narrativa dominant d’una invasió ràpida i una victòria aclaparadora", relata, remarcant la importància d’aquest front digital. "Estem davant una guerra híbrida en què les accions militars són tan sols una part de l’estratègia russa, un suport de la narrativa amb què pretén arribar al seu objectiu de desestabilització i debilitament de les nostres societats", argumenta.

Desestabilitzar tant Occident com Ucraïna és un dels elements d’aquesta guerra híbrida, en la qual l’activista inclou "la creació d’amenaces energètiques, promoció de fluxos migratoris il·legals, suport a forces polítiques disgregadores i totalitàries". "La demolició de l’MH17 [avió comercial] el 2014 o la massacre de Butxa el 2022 són només dos exemples en els quals Rússia utilitza desinformació guionitzada per mirar de crear confusió i desconfiança", argumenta.

Sobre la guerra informativa, Fedtxenko creu que "és més efectiva que les armes russes" i considera que ha tingut molt èxit particularment en l’anomenat Sud Global, és a dir, a l’Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia, continents on Rússia ha volgut minar el prestigi i els interessos tant dels Estats Units com de la Unió Europea. No obstant, el mateix editor assenyala que el treball més important que fan NAFO i altres activistes és el de "mantenir el focus a Ucraïna, de vegades fins i tot substituint els mitjans tradicionals".

Contra l’OTAN

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Per lluitar contra el relat d’Ucraïna i de l’OTAN a Internet, milers d’usuaris es col·loquen davant els seus teclats disposats a plantar cara. Una de les eines clau per a aquesta campanya contra Kíiv van ser les anomenades granges de trols. No eren altra cosa que edificis on treballadors remunerats es dedicaven a condicionar el relat a les xarxes socials a favor dels interessos de qui pagava l’operació. Un dels grans actors del sector era Ievgueni Prigojin, el mort "cuiner de Vladímir Putin" i cap del grup paramilitar Wagner, que al seu dia va arribar a explicar que l’objectiu d’aquestes operacions consistia a "contrarestar la propaganda occidental i influir altres països" com els EUA, Alemanya o França.

A més dels trols anònims i bots, també hi ha desenes d’usuaris que per afinitat ideològica al Kremlin o per animositat cap a l’Aliança Atlàntica participen en la guerra de les xarxes. Un dels més coneguts és l’exmilitar espanyol Pedro Baños, especialment actiu en l’esfera digital i que compta amb el seu propi canal de Youtube. La seva retòrica, obertament contrària als "anglos" (anglosaxons), repeteix els mantres de l’oficialisme rus i fins i tot dona veu a exmilitars espanyols que serveixen al front junt amb l’exèrcit rus.