Scholz tempteja un lideratge europeu en Defensa, sigui amb Harris o amb Trump

Si alguna cosa ha descartat Olaf Scholz, el canceller d’Alemanya, és "fer un Joe Biden". És a dir, fer-se a un costat per afavorir un candidat amb més opcions de vèncer de cara a les eleccions generals previstes per al 28 de setembre del 2025. "Em postularé com a canceller i per seguir sent-ho", va ser el missatge llançat pel líder alemany abans d’emprendre les vacances. Aquesta va ser la seva resposta a la primera pregunta que li va caure en la seva extensa conferència de premsa prevacacional, relativa a si pensava seguir "l’exemple" del president dels Estats Units.

En el seu cas, la pregunta no es podia relacionar amb dubtes sobre les seves capacitats, sinó amb la caiguda lliure persistent del seu Partit Socialdemòcrata (SPD) en els sondejos. Té 66 anys, en portarà tres en el poder el pròxim desembre i no se li observa un deteriorament físic. Però les enquestes col·loquen des de fa mesos el seu partit en tercera posició, darrere del bloc conservador de Friedrich Merz i la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD).

Un 2% del PIB

Insistentment s’estudia com a possible relleu la figura del seu ministre de Defensa, Boris Pistorius. Davant el poc nervi que es percep a Scholz, el seu correligionari Pistorius és exponent d’energia. El canceller veu Kamala Harris "molt capacitada" per guanyar els comicis nord-americans al novembre. Però si Donald Trump aconsegueix tornar a la Casa Blanca això no afectarà les relacions amb Washington, assegura, atesa la importància que Alemanya dona a l’eix transatlàntic, un dels puntals de la seva política exterior.

"Alemanya lidera Europa quant a seguretat i defensa. Destinarem de manera continuada i duradora un 2% del nostre PIB a Defensa d’acord amb els criteris de l’OTAN. Hem augmentat la despesa en les Forces Armades dels 37.000 milions que s’hi destinava del pressupost nacional abans de la meva arribada al ministeri de Finances, el 2017, als 76.000 milions d’euros actuals. I per al 2028 planifiquem destinar-hi 80.000 milions", va assegurar.

Es refereix als canvis operats des de la seva gestió en Finances, llavors com a ministre i vicecanceller de l’última gran coalició d’Angela Merkel, i augmentats arran de la invasió d’Ucraïna. És a dir, del "canvi d’era" (zeitwende en alemany) que va anunciar a l’iniciar-se l’agressió a gran escala de Rússia.

Les inversions en l’Exèrcit s’han convertit en el mantra de Scholz des de febrer del 2022. Dècades de retallades van deixar un exèrcit malmès. L’austeritat de l’era Merkel va fer estralls no només en unes infraestructures impròpies de la potència econòmica que és, sinó també pel que fa a la seguretat nacional. La Zeitwende venia acompanyada de l’anunci d’un paquet inversor de 100.000 milions. L’objectiu queda encara a anys vista, però en l’última cimera de l’OTAN es va anunciar l’estacionament de míssils de llarg abast dels EUA en territori alemany. A aquest propòsit van seguir les habituals amenaces de Vladímir Putin, que va alertar de la "resposta" que això derivaria per part de Rússia. Però també les crítiques des de la socialdemocràcia alemanya. Estacionar míssils a Alemanya comporta un "risc d’escalada" amb Moscou, ha advertit Rolf Mützenich, cap del seu grup parlamentari al Bundestag.

Míssils per al 2026

Notícies relacionades

Harris eleva les alertes sobre el perill de Trump i l’acusa de "feixista"

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Més directe encara ha sigut el representant del sector esquerrà de la socialdemocràcia alemanya, Ralf Stegner, que en unes recents declaracions a la televisió pública ARD va apuntar que una decisió d’aquestes característiques no concernia únicament Scholz.

Aquest dona per fet que l’estacionament dels míssils es produirà el 2026. I és un fet que Alemanya està invertint fortament en Defensa, ha llançat als seus socis europeus la iniciativa d’escut aeri Sky Shield i s’està equipant "massivament", en paraules del canceller, amb sistemes com Arrow-3, Patriot, IRIS-T i Skyranger. "Però necessitem més sistemes dissuasoris, a més dels míssils", considera Scholz.