Una incursió sense futur

És, òbviament, una acció tàcticament cridanera, però molt limitada en el seu abast. Fins on se sap, amb prou feines es tracta de l’avenç d’un miler de soldats, dotats de vehicles blindats, que han aconseguit prendre momentàniament alguns llogarrets i controlar uns 45 km2 de territori rus. N’hi ha prou amb recordar que el front de batalla es prolonga al llarg d’uns 1.100km de longitud i que els dos bàndols despleguen actualment diversos centenars de milers de soldats, per entendre que el seu impacte en el desenvolupament de la contesa és molt reduït.

Ucraïna està pràcticament al límit de la seva capacitat per sostenir l’envestida russa i s’enfronta a nombrosos problemes per reclutar més efectius. Això significa que, tret que desguarneixi altres parts del front, no té unitats disponibles per ampliar la bretxa. Quant a Rússia, és cert que l’acció ucraïnesa l’obliga a treure unitats d’altres llocs del front per tapar el buit produït a la seva primera línia; però, atesa la seva superioritat numèrica i la seva menor preocupació per les baixes pròpies, això tan sols li suposarà retardar puntualment els plans de l’ofensiva que està desenvolupant principalment en diverses parts del Donbàs.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Israel mata tres periodistes al sud del Líban mentre dormien

La penetració, en definitiva, serveix per mirar de canviar la imatge negativa que el pas del temps va transmetent Ucraïna davant l’empenta russa i per elevar puntualment la moral de la seva pròpia ciutadania. Transmet igualment que Kíiv continua entossudida a lluitar per la seva supervivència, aprofitant creativament totes les cartes que té al seu abast per demostrar als seus aliats occidentals el seu alt nivell d’operativitat, així com per entorpir en la mesura possible els plans de Moscou. Però militarment seria il·lusori interpretar-la com un senyal que alguna cosa així canviarà la dinàmica de la guerra. El temps corre a favor de Rússia, i ni l’arribada dels avions F-16 ni accions tan notables com la implicació de Kíiv en l’emboscada que els mercenaris russos del grup Africa Corps van patir fa uns dies a Mali poden aconseguir per si sols la recuperació de la iniciativa al pla estratègic. Tampoc no té base realista suposar que la incursió busca adquirir territori rus per a un posterior intercanvi per zones que Moscou controla actualment a Ucraïna (al voltant de 110.000 km2).

Per aquesta raó, ni cap suposar que els aliats occidentals abandonaran completament Kíiv per prendre iniciatives no acordades prèviament, ni tampoc és previsible que Rússia desencadeni una escalada general per un revés puntual que en les dimensions actuals tot just serveix per ocupar per un dia l’atenció mediàtica i per mostrar el desvergonyiment del règim de Putin reclamant el Consell de Seguretat de l’ONU que prengui mesures per fer front a les provocacions ucraïneses.