Rússia admet que treure Ucraïna de Kursk pot requerir mesos

Tot i que la tasca de fer fora els ocupants pugui demorar-se més temps del desitjat, Rússia va aconseguir frenar l’avenç de les tropes enemigues el sisè dia d’incursió ucraïnesa. Bloguers militars russos van informar que Kíiv va avançar almenys fins a 37 quilòmetres dins de la mateixa regió de Kursk. Ells mateixos també van publicar les intencions d’Ucraïna a curt termini, les forces de les quals busquen reforçar les posicions que ja controlen per defensar-les i poder conquerir més territori. Fins al moment, és l’atac a terra rus més exitós i també la primera vegada des de la Segona Guerra Mundial que un Exèrcit enemic controla part del territori rus internacionalment reconegut.

El Ministeri de Defensa rus per la seva banda va assegurar ahir que les forces ucraïneses van patir fins a 1.350 baixes des de l’inici d’aquesta incursió terrestre. Alhora, els militars van informar de nous intents de les tropes enemigues d’avançar més, ofensives que van ser rebutjades per l’Exèrcit rus.

Obrir el front

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Públicament Kíiv no s’ha posicionat sobre la incursió de manera explícita. Les úniques paraules al respecte van ser del mateix president ucraïnès Volodímir Zelenski, que va agrair dijous a les seves tropes "les accions per portar la guerra al territori enemic", fet que eixampla el front fins a 1.500 quilòmetres i complica la logística militar russa. Kíiv es va queixar també ahir del retard de la promesa ajuda occidental, que considera que està permetent al Kremlin avançar davant un Exèrcit afligit de falta d’armes i soldats. Per complicar l’avenç rus a les províncies ucraïneses, que ha sigut més lent de l’esperat a Moscou, els comandaments ucraïnesos han atacat amb drons i míssils objectius militars i infraestructura energètica a l’interior de Rússia, de vegades a milers de quilòmetres de la línia del front.

Un dels aliats més destacats de Rússia, Bielorússia, va anunciar que va moure els seus tancs a la frontera amb Ucraïna i el seu president, Aleksandr Lukaixenko, va criticar dissabte Ucraïna perquè un dron seu hauria entrat en l’espai aeri bielorús. Malgrat els estrets vincles amb Moscou i de les especulacions sobre la seva entrada a la guerra, Minsk ha evitat des del febrer del 2022 implicar-se de manera directa en el front de la contesa bèl·lica, tot i que el seu suport a les tropes russes ha sigut evident: des del seu territori van entrar els militars que van intentar prendre Kíiv durant els primers moments del conflicte.