Rússia evacua més regions frontereres pels avanços ucraïnesos a Kursk

El reallotjament de civils afectarà 120.000 persones, i 180.000 més estan pendents d’un trasllat / Les autoritats locals admeten que les tropes d’Ucraïna han ocupat 28 localitats

Rússia evacua més regions frontereres pels avanços ucraïnesos a Kursk
3
Es llegeix en minuts
Àlex Bustos
Àlex Bustos

Periodista

ver +

Diumenge passat les autoritats russes van prendre mesures per protegir els civils de les regions frontereres amb Ucraïna i van evacuar més de 76.000 persones. Ahir ja es parlava de 121.000 reallotjats i 180.000 més a l’espera. Segons paraules del governador en funcions de la regió de Kursk, Aleksei Smirnov, hi ha actualment 28 localitats sota control d’Ucraïna, on viuen prop de 2.000 persones. Es desconeix la seva situació. Hi ha tensió a les regions que tenen frontera a Ucraïna i una de les més pròximes a Kursk, Bélgorod, va començar ahir a traslladar els civils del districte de Belovski.

La mateixa regió de Bélgorod, limítrofa amb Kursk, és una de les més castigades dins de Rússia pel conflicte, a causa dels trets de morter i drons que travessen la frontera habitualment. Del territori rus reconegut per la comunitat internacional, és la que més ha patit la guerra amb Ucraïna.

Reclutes amb poca experiència

Dimarts passat, soldats ucraïnesos van traspassar la frontera a la regió de Kursk i per sorpresa van ocupar part d’aquest territori. La maniobra va ser l’èxit militar ucraïnès més gran en terreny rus i va sembrar el pànic en les files russes. Segons apunten bloguers militars russos proguerra, entre les tropes que defensaven aquesta part del país euroasiàtic hi havia molts reclutes amb poca experiència militar.

El mateix Smirnov va quantificar la gravetat de la situació. Almenys van morir 12 civils i 121 persones més (inclosos 10 infants) van resultar ferides. Ell mateix va culpar Kíiv de bombardejar el districte de Belovski amb armes químiques, tot i que no va oferir proves. El president Vladímir Putin va declarar ahir que la prioritat del Ministeri de Defensa actualment és expulsar l’enemic de les fronteres russes. Durant la seva reunió amb els governadors de les regions afectades va assenyalar que l’objectiu principal és "frenar l’ofensiva de les tropes per alliberar completament els territoris de Luhansk i Donetsk i Novorossiya".

Reforçar el front

Novorrosiya (Nova Rússia) és un terme que es va estendre després del 2014, any en què va començar la guerra del Donbàs, per referir-se als territoris de l’est d’Ucraïna majoritàriament russòfons que Moscou considera part legítima del seu territori. Abans del 2022 eren merament reclamacions territorials verbals, mentre que aquell any se les va annexionar després d’uns referèndums que la comunitat internacional va criticar per la falta de transparència i legitimitat.

Rússia públicament en cap moment ha parlat, de manera oficial, de guerra contra Ucraïna, oficialment el país no està en guerra. Tot i així, les autoritats russes busquen triomfar al front, en el que es continua anomenant des del Kremlin operació militar especial, costi el que costi. És per això que guanya importància la fira militar Armia, celebrada als afores de Moscou anualment. Tot i que habitualment es permetia l’accés a aficionats a la parafernàlia militar que no formen part de l’Exèrcit, en el context actual, es va restringir l’accés.

Notícies relacionades

En aquest escenari, ahir el ministre de Defensa Andréi Beloúsov va assenyalar els quatre pilars que es necessiten per guanyar els conflictes militars moderns. "El primer és dotar les tropes de les armes més modernes, per exemple, armes d’alta precisió", va asseverar. A més de la qualitat de l’armament, va assenyalar la importància d’altres elements com els sistemes no tripulats i robòtics, la intel·ligència artificial i la formació contínua del personal de l’exèrcit. "Principalment del personal de comandament", va afegir.

Moscou va trobar ahir la manera de proveir els seus militars amb armes decomissades del Districte Militar Nord. Tal com informa el diari Komsomolskaya Pravda, prop de 250.000 que estaven agafant pols als magatzems de la Guàrdia Nacional russa i anaven a ser destruïdes, però finalment van acabar sent part del material bèl·lic al front, ara mateix el més ampli des que va començar el conflicte russoucraïnès per a Rússia, ja que s’estén al llarg de 1.500 quilòmetres.