L’ONU denuncia falta de transparència en la gestió electoral a Veneçuela

Les conclusions han sigut demolidores. "El procés de gestió de resultats per part del CNE no va complir les mesures bàsiques de transparència i integritat que són essencials per celebrar eleccions creïbles". I encara de més gravetat: "Tampoc va seguir les disposicions legals i regulatòries nacionals, i tots els terminis establerts van ser incomplerts".

"Una sèrie de mentides"

Com era d’esperar, el Ministeri d’Exteriors va posar el crit al cel. El titular d’aquesta cartera, Yván Gil, va dir que l’informe en qüestió difon "una sèrie de mentides, violant en contingut i mètode els principis que regeixen el funcionament dels grups d’experts". Va qualificar al seu torn d’"imprudent", "poc ètica" i "irresponsable" la posició de la comitiva que va observar la contesa perquè "mina la confiança en els mecanismes dissenyats per a la cooperació i assistència tècnica" en aquests processos. Gil va retreure al seu torn que els seus integrants van mantenir contactes amb funcionaris del Departament d’Estat nord-americà. Va assenyalar en aquest sentit que el document dels experts és el resultat d’"instruccions" donades per Washington.

Més enllà del malestar manifest de Gil, el document de l’ONU no va fer més que compartir els criteris del Centre Carter, fet que representa un cop a la política que es va traçar el Govern per afrontar les eleccions. Després de revocar la invitació a la UE per observar els comicis, el madurisme va confiar a compensar aquesta absència amb la perícia d’aquestes dues entitats. Els arguments que van oferir totes dues sobre les anomalies dels comicis no van fer més que engrossir les sospites cap a la imparcialitat del CNE que té la mateixa oposició. Segons l’ONU, "l’anunci del resultat d’una elecció sense la publicació dels seus detalls o la divulgació de resultats tabulats als candidats no té precedent en eleccions democràtiques contemporànies".

El president de l’Assemblea Nacional (AN), Jorge Rodríguez, encarregat de les negociacions amb l’oposició, va proposar que el Parlament reformi la llei electoral perquè "mai més cap estranger vingui a prendre posició sobre res que tingui a veure amb les eleccions a Veneçuela. ¿Per què han de venir? ¿Per quina raó? ¿Quin tipus de capacitat tenen?".

Intents de mediació

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El text dels experts de l’ONU no s’aparta substancialment de les objeccions que, amb altres paraules, molt més amables, venen formulant el Brasil, Mèxic i Colòmbia, els tres països que intenten mediar en el conflicte intern veneçolà però que consideren alhora indispensable que el CNE divulgui públicament i desglossades les actes de la contesa "per taula de votació". Celso Amorim, assessor de Luiz Inácio Lula da Silva en assumptes internacionals, va proposar que es tornin a fer les eleccions per encarrilar el conflicte intern veneçolà, un suggeriment indigerible per a Maduro. També altres països, com ara Espanya, entaulen contactes amb el Palau de Miraflores i l’oposició per buscar una sortida política.

El mexicà Andrés Manuel López Obrador va dir dimarts passat que els tres països esperaran la decisió del Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) veneçolà pel que fa als comicis per tal d’emetre una nova declaració conjunta. La màxima instància judicial, que durant tots aquests anys va funcionar com un apèndix del Palau de Miraflores, s’ha arrogat la potestat de donar l’"última paraula" sobre les eleccions de la discòrdia. El TSJ al seu torn va declarar "en desacatament" el candidat Edmundo González Urrutia per no haver acudit a l’audiència en la qual havia de presentar les actes que té l’oposició a les seves mans. Segons la líder d’aquest espai, María Corina Machado, la Plataforma Democràtica Unitària (PUD) compta amb el 80% d’aquests documents que acrediten una contundent victòria de González Urrutia.