Nou misteri a Stonehenge

Un estudi revela que l’altar del monument megalític no procedeix de Gal·les, com es creia fins ara, sinó d’Escòcia. Hauria viatjat 750 quilòmetres.

Pedres de Stonehenge. | WILL DUNHAM / REUTERS

Pedres de Stonehenge. | WILL DUNHAM / REUTERS

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

El monument megalític Stonehenge continua revelant secrets sobre el seu origen i sobre els habitants de les illes britàniques en l’edat de bronze, després d’esbrinar-se que el seu altar no procedeix de Gal·les, sinó d’Escòcia, segons exposa un estudi publicat ahir a Nature.

La investigació, liderada per experts de la Universitat Curtin, fa llum sobre un dels elements més espectaculars d’aquest anell de pedres, alçat al sud d’Anglaterra fa 5.000 anys.

Estudis anteriors afirmen que Stonehenge no va estar sempre en la posició actual i que va poder procedir d’un jaciment neolític dels turons de Preseli, a l’oest de Gal·les, a uns 280 quilòmetres de distància. Aquest nou treball, però, constata que almenys l’altar, un bloc de pedra de sis tones, procedeix del nord-est d’Escòcia, segons l’anàlisi química i la datació, que el diferencien de les mostres gal·leses.

Notícies relacionades

"Els nostres exàmens van trobar que uns grans de mineral específic d’aquest conjunt megalític tenen majoritàriament una antiguitat situada entre 1.000 i 2.000 milions d’anys, mentre que la d’altres minerals és al voltant d’uns 450 milions d’anys", explica en un comunicat Anthony Clarke, el principal autor de la investigació. Aquests resultats, destaca l’estudiós, proporcionen una empremta química distintiva que suggereix que la matèria primera prové de la conca d’Orcadian, a Escòcia, a 750 quilòmetres de Stonehenge.

"Tenint en compte l’origen escocès, ens planteja interrogants fascinants al considerar les limitacions tecnològiques de l’era neolítica respecte a com es va transportar a grans distàncies una pedra tan grossa entorn del 2600 aC", indica l’expert. Segons l’opinió de Chris Kirkland, coautor, les troballes tenen implicacions significatives per entendre el funcionament d’aquestes comunitats, les connexions que tenien i els mètodes de transport.