Prohibit ballar, riure i parlar amb amics

Amb blindats humvees, helicòpters i armament dels EUA i de l’OTAN: així van celebrar dimecres els talibans el tercer aniversari de la presa de Kabul i de tot el poder a l’Afganistan.

El 15 d’agost del 2021, després de la retirada precipitada que va iniciar Trump i va culminar l’actual president nord-americà, Joe Biden, el fins aleshores grup insurgent va aconseguir derrotar gairebé sense oposició l’anterior Govern de Kabul. Els talibans dirigeixen amb mà de ferro un país, l’Afganistan, amb el 90% de la població sota nivells de pobresa extrema. El Govern no és reconegut per cap altre Estat del món, malgrat que veïns com ara l’Iran, Qatar, el Pakistan i Rússia, entre d’altres, sí que mantenen relacions amb l’Executiu, encapçalat pel seu líder suprem, Hibatullah Akhundzada.

"L’Emirat Islàmic de l’Afganistan –com denominen els talibans el seu Govern– ha eliminat totes les diferències internes, i ha expandit la unitat i cooperació dins del nostre país. No permetrem que ningú interfereixi en els afers interns dels afganesos, i no utilitzaran el nostre territori contra el nostre propi país", va dir dimecres passat el vice primer ministre talibà, Maulvi Abdul Kabir.

El seu discurs, i la desfilada militar, no va ser en un lloc aleatori. La celebració del tercer aniversari de la victòria talibana va ser a l’antiga base nord-americana de Bagram, al nord de Kabul. La base va acollir durant dues dècades el comandament d’operacions de Washington en la lluita contra Al-Qaida i els talibans, començada per l’administració de George W. Bush per l’atemptat de l’11S.

"Ocupació arrogant"

"Tal dia com avui fa tres anys, Déu va donar a la nostra nació piadosa una victòria decisiva contra una força internacional d’ocupació arrogant", va dir a través d’un comunicat, el primer ministre talibà, Mohammad Hassan Akhund. La victòria dels talibans, no obstant, no ha portat la pau. El país viu constantment sota l’amenaça i els atemptats d’Estat Islàmic (EI), que té com el seu objectiu prioritari la minoria xiïta.

Hi ha molt més: "Sota el règim talibà, l’Afganistan és l’únic país del món on les nenes tenen prohibit rebre educació més enllà del sisè grau. Els talibans també han violat el dret de les dones a la llibertat de moviment, els han prohibit moltes formes d’ocupació, han desmantellat les proteccions per a les que pateixen violència de gènere, han aixecat barreres perquè accedeixin a l’atenció mèdica i els han prohibit practicar esports i fins i tot visitar parcs", assegura en un informe l’oenagé internacional Human Rights Watch (HRW).

Notícies relacionades

Marine Le Pen i vuit diputats més de Reagrupament Nacional, condemnats a inhabilitació per la desviació de fons públics

La reforma electoral de Trump desencadena dubtes sobre la seva legalitat: «Deixaria molts nord-americans sense poder votar»

Els talibans, no obstant, continuen indiscutits al Govern: l’anterior Executiu afganès, liderat pel president Ashraf Ghani, és en l’exili, i a l’interior, els líders d’aquest grup d’anteriors milicians ara convertits en els amos de l’Afganistan, fan i desfan com desitgen.

Al seu país, la música està prohibida, com també ho està el ball, el riure, el parlar amb amics en un espai públic, l’afaitar-se o el vestir curt, entre altres prohibicions. Res nou per als afganesos, que ja van viure sota el jou talibà des del 1996 fins al 2001.