El debat sobre la immigració a Europa converteix el nen en invisible

S’han hagut de crear 80 centres d’emergència a les illes, però continua sense haver-hi capacitat per respondre amb totes les garanties del sistema de protecció a la infància.

"El que em preocupa és que el debat públic s’està contaminant molt amb una politització que criminalitza aquests nens i nenes, mentre que el focus hauria d’estar en com garantim la protecció de la infància", explica a EL PERIÓDICO Catalina Perazzo, directora d’incidència política i pública de l’organització Save the Children a Espanya.

"Estem veient una falta de plans de contingència", apunta i acusa una falta de voluntat política, ja que hi pot haver manca de recursos a les Canàries però no a Espanya en el seu conjunt, ni a Europa. Com a estat signant de la Convenció de Drets del Nen, Espanya té la responsabilitat de protegir tots els nens i nenes que són al seu territori i garantir el compliment dels seus drets. Per a això, demana anar més enllà de la repetida "solidaritat" i apel·la a una "veritable corresponsabilitat" entre estats membre i també entre les comunitats autònomes.

La seguretat dels nens

"Els menors migrants són especialment vulnerables a les violacions dels drets humans, com pot ser la discriminació, l’explotació i la violència", explica a aquest diari Ally Dunhill, directora de Política, Defensa i Comunicació d’Eurochild, la xarxa més important d’organitzacions que treballen per a la infància a Europa, que compta amb 211 membres de 42 països.

Els nens representen el 15% de les víctimes de tràfic denunciades a la UE, segons xifres oficials. El 2022, les víctimes de tràfic d’éssers humans van augmentar un 41%, fins a superar les 10.000 persones (menors i adultes). "Sovint s’instrumentalitza la migració i es presenta com una qüestió de seguretat ciutadana", mentre que "s’invisibilitza el nen", que és en realitat la primera víctima de la vulneració dels seus drets, subjectes a tràfic de persones i abusos de tota mena.

Infància en perill

"El pacte migratori pot posar en perill la infància", afegeix, i diu que la detenció de nens a les fronteres exteriors i l’acceleració dels processos d’avaluació de les necessitats de protecció a les fronteres augmenta la probabilitat de no detectar algun risc per a la seguretat i integritat del nen.

Per evitar-ho, cal un enfocament d’infància, que consisteixi en l’escolta dels nens i nenes per tal d’identificar si són potencials sol·licitants d’asil, si tenen familiars a Europa o si estan a prop de ser majors d’edat, i valorar si necessiten cap tipus d’atenció psicològica per problemes de salut mental o emocional.

El debat entre les comunitats autònomes es repeteix també a escala europea: el recentment aprovat pacte de la Unió Europea sobre migració i asil ha sigut criticat des de bon començament per les organitzacions humanitàries per no resoldre uns dels reptes més grans que té ara mateix el continent: la relocalització dels migrants entre els diferents estats membre.

Color polític

L’ambigüitat d’alguns passatges d’aquest pacte deixa la finestra oberta a possibilitar que els països incorporin mesures concretes als seus plans nacionals, que hauran de presentar a la Comissió Europea al desembre. Aquest pas preocupa perquè queda a mercè del color polític de cada govern.

El pacte no resol importants deficiències estructurals com la responsabilitat del primer país d’arribada (les anomenades devolucions en calent), la reubicació obligatòria (la inexistència de quotes per país membre) o els nivells desiguals d’aplicació del sistema europeu comú d’asil. La conseqüència és que, a falta d’una regulació oficial i concreta, els menors migrants queden completament exposats a més riscos per a la seva integritat tant física com mental. També se’ls està vetant l’accés a drets bàsics en la infància. Per exemple, salut i educació.

Guerra, gana i mort

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Els jutges absolen Salvini per bloquejar l’Open Arms

Segons indiquen les organitzacions humanitàries, s’està deixant en una situació particularment vulnerable als que fugen d’atrocitats com la guerra, la gana i la mort i que només volen buscar un futur millor a la Unió Europea. Se soscava el seu dret d’asil, i se’ls exposa al risc de detenció, devolució i desemparament a les fronteres.

L’esperança és que "hi ha solucions possibles", segons la responsable de Save the Children. "Tenim el coneixement expert, gairebé científic, que ho demostra i confio que els que han de prendre les decisions polítiques mirin les evidències per posar fi d’una vegada a la situació que estem vivint ara mateix", conclou Perazzo.