El difícil llegat de Stalin a Geòrgia

Ióssif Vissarionòvitx Djugaixvili, més conegut com Stalin, l’home d’acer, és el georgià més conegut a escala global. Els seus anys al capdavant de l’URSS, que van començar el 1924, van quedar marcats per la industrialització, la victòria contra l’Alemanya nazi i la repressió amb puny de ferro sobre la dissidència. Un llegat que va deixar una empremta profunda tant als països exsoviètics com a la seva pàtria d’origen, Geòrgia. Fins i tot en el dia d’avui el seu mandat és un debat incòmode. Gori, la ciutat on va néixer el dèspota, actualment té una avinguda amb el seu nom, en ple cor de la ciutat, i un museu sobre la seva trajectòria.

Nostàlgics

El seu llegat no és simple a Rússia, on actualment una part de la població el defensa a capa i espasa mentre que l’altra el menysprea. Entre els seus partidaris hi ha especialment els nostàlgics de l’URSS i també persones que valoren el seu rol en la Segona Guerra Mundial. A l’altre costat hi ha descendents d’intel·lectuals i minories deportades (com els calmucs i els txetxens que van ser enviats a gulags, que eren camps de concentració).

A Geòrgia, el llegat de Stalin és una mica encara més complicat. És un orgull nacional que un dels personatges més importants del segle XX sigui un georgià, i prop d’un 40% dels seus compatriotes ho veuen d’una forma positiva. Però tothom coneix les purgues, els gulags i els assassinats de milions de persones que van caracteritzar el seu mandat.

Tot i que Gori és una ciutat petita (50.000 habitants), rius de turistes passen per aquí per conèixer el lloc on va néixer el tirà. Als voltants del museu que té dedicat hi ha la casa on va néixer, l’any 1878, perfectament conservada. Encara queda alguna estàtua seva als voltants, tot i que la més gran va ser retirada fa uns anys per evitar protestes dels seus partidaris, i ara es troba en un polígon abandonat.

Molts guies que parlen en anglès, en japonès o en vietnamita, acompanyen els visitants estrangers i els expliquen els detalls sobre els documents, les fotos i els objectes que poblen l’exposició del museu. Tan bon punt s’hi entra, a la primera part, ja es pot veure una de les cites que se li atribueixen. "Hi va haver molts errors, però també molts èxits [...]. Posaran una capa d’escombraries sobre la meva tomba, però el vent de la història se l’acabarà emportant", diu el cartell, situat a la primera sala. Ell mateix sabia que els seus "errors" serien recordats durant generacions, tal com evidencia tot el que s’ha escrit sobre ell.

El camí del poder

En la sala dedicada als seus primers anys, durant els quals és clau l’activitat revolucionària de Djugaixvili, es poden veure alguns dels molts retrats que acull el museu; en aquest cas, de quan era un jove que volia posar el món potes enlaire. Aquí és on, tímidament, ja s’esmentla repressió contra els intel·lectuals georgians en una sèrie d’imatges en les quals es recorda alguns artistes que van ser represaliats i que van morir en gulags als anys 30.

Notícies relacionades

Israel bombardeja institucions financeres vinculades a Hezbol·là

Meloni aprova per decret el trasllat d’immigrants a Albània

Aquella persecució a la dissidència la tenen present els habitants del seu poble natal. Sandro, un jove de Gori, explica que del seu mandat recorda que hi va haver "molta repressió". Tot i que no dubta a utilitzar aquesta paraula, denota certa inseguretat amb aquest tema i assegura que "a l’institut preferim estudiar altres coses, tot i que ens han explicat alguna cosa sobre aquella època". La Maia, una dona de mitjana edat, opina una cosa semblant i creu que el seu llegat "va ser més negatiu que no pas positiu".

Malgrat que s’esmenten detalls sobre l’autoritarisme que va exercir el mandatari, el principi de l’exposició se centra molt en com un noi que estudiava per convertir-se en sacerdot ortodox va acabar sent el líder absolut d’una potència socialista.