Sis mesos esperant un tutor

A Alemanya hi viuen actualment uns 2,1 milions de refugiats, sense comptar els procedents d’Ucraïna. Any rere any s’hi sumen uns 2.100 nous sol·licitants, segons xifres del 2023 del Departament Federal d’Estadística, Destatis. Per a tots ells regeix un sistema de repartiment per quotes entre els 16 estats federats (lands), que es fixa d’acord amb una equació computeritzada entre criteris com el rendiment econòmic regional i la seva demografia. De la fórmula sorgeix que a Baviera, el land econòmicament més pròsper, li correspon acollir un 1% dels sol·licitants, mentre que a Renània del Nord-Westfàlia, el més poblat, se li assignarà un 21%.

Aquest mateix criteri s’aplica als menors no acompanyats. Actualment, el seu nombre estimat és de 41.800, segons les dades del Departament de Migració i Refugiats. També es registra des del 2020 que hi ha un ascens d’uns 5.800 cada any.

L’acollida dels menors no acompanyats, és a dir, sol·licitants d’asil de fins a 18 anys, és molt més complexa i fins i tot burocratitzada que la dels majors d’edat. Els procediments de petició d’asil no poden ser assumits directament per ells. En el primer punt de registre en territori alemany queden sota la custòdia de les autoritats d’ajuda al menor, que tenen com a tasca principal assignar per a cada un una mena de tutor, ja sigui una família d’acollida o un centre tutelat, pisos on conviuen fins a 6 menors, amb diversos tutors, o albergs amb uns 15 residents.

Aquesta primera fase és la més complexa. A Berlín, on cada any s’atenen unes 2.000 arribades de nois no acompanyats, es pot trigar fins a sis mesos a trobar per a cada un un tutor o família d’acollida. En aquest període han de conviure en grans centres o albergs, en condicions precàries.

Tant els poders regionals com els municipis reclamen més recursos des de la crisi migratòria del 2015, quan Alemanya va rebre més d’un milió de refugiats procedents principalment de Síria. Aquell any van arribar al país uns 66.000 menors no acompanyats, una xifra que ha anat descendint en la mesura que han anat arribant a la majoria d’edat.

Ucraïna

A aquesta gran crisi migratòria, continguda en els anys següents al tancar-se la ruta dels Balcans o amb l’acord migratori a què es va arribar amb Turquia, s’hi va afegir el 2022 la derivada de la guerra a Ucraïna. Aquell any va arribar un altre milió i mig de refugiats a Alemanya, tot i que amb menys proporció de menors no acompanyats.

Controlar els seus moviments és complex. El nombre de menors desapareguts se situa actualment en uns 4.300. Es tracta principalment de nois que abandonen els tutors o la família d’acollida, descontents del tracte, amb problemes d’adaptació o amb por que els deneguin l’estatus de refugiat. Aquest és el grup que preocupa més a les autoritats alemanyes. No només perquè no se’n sap el parador, sinó també perquè la incertesa entorn de la seva situació alimenta el relat en contra de l’asil de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), segona força a escala nacional en les passades eleccions europees.

20 menors desapareguts al dia

Itàlia va perdre el rastre de gairebé 23.000 nens migrants no acompanyats del 2021 al 2023. Són nanos sobre els quals no se sap res i que poden estar en mans de la criminalitat.

Es podrien dir Fatou, Ahmed, o Mohammed. I podrien ser de Gàmbia, Egipte o Tunísia. Però tot això no se sap. El que se sap és que Itàlia va perdre el rastre de gairebé 23.000 nens migrants no acompanyats del 2021 al 2023. Al voltant de 20 menors al dia que han desaparegut en tres anys (més de 10.000 tan sols l’any passat) i que podrien estar en mans de la criminalitat, una xifra que deixa al descobert una de les fragilitats més grans del sistema d’acollida per a la infància immigrant a Itàlia.

El primer

La dada, fruit d’una recent investigació del col·lectiu Lost in Europe, col·loca Itàlia com a primer país (dels 15 estats de la Unió Europea analitzats) per quantitat de casos (gairebé la meitat del total, tot i que països grans com Espanya i França no han proporcionat dades) i apunta a un fenomen arrelat. La comparativa amb anys anteriors ho reflecteix. El 2016, per exemple, el nombre de nens en aquesta situació era d’uns 25.000 des del 2008, dels quals 11.500 no van aparèixer mai.

Les històries s’assemblen bastant. Majoritàriament es tracta de nens que s’estaven en centres d’acollida i se n’han anat sense que ningú hi faci res. Això també és degut al fet que el nombre de tutors legals que se n’haurien d’encarregar és insuficient, segons assenyalen diverses organitzacions humanitàries i analistes. "Quan no hi ha personal disponible, la tutoria recau sobre l’alcalde, cosa que encara fa més difícil el control", diu Francesco Cherubini, expert en dret internacional de la Universitat Luiss de Roma.

La meitat, al sud

Segons Cherubini, la situació ha empitjorat amb el desmantellament del sistema d’integració SPRAR (a partir del 2018, per iniciativa de la Lliga de Matteo Salvini), que preveia la repartició dels migrants per tot el país privilegiant les localitats més petites per sobre de les grans ciutats.

"Un dels perills és que caiguin en xarxes de prostitució i esclavitud", puntualitza Cherubini. "En un centre per a noies menors d’edat ens van explicar que cada nit desapareixien una o dues joves i que sovint hi havia cotxes a fora amb persones que els oferien feina", ha explicat recentment Carla Garlatti, defensora nacional de la infància.

D’acord amb xifres oficials del Ministeri del Treball i Polítiques Socials italià, el desembre del 2023, tot just el 28% del total de menors migrants no acompanyats a Itàlia estava allotjat en estructures ubicades en localitats de fins a 20.000 habitants, on la integració és menys traumàtica.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Lluny d’això, la col·locació geogràfica també era iniqua, amb més de la meitat vivint a la Itàlia del sud i la resta repartida entre el centre i el nord del país.

"En l’actualitat, segons les dades disponibles, hi ha més de 20.000 menors migrants no acompanyats en el sistema d’acollida italià, el 88% dels quals són joves. Entre els principals països d’origen hi ha Egipte, Ucraïna, Gàmbia, Tunísia i Guinea", afirma Nicola Dell’Arciprete, coordinador de la resposta a Itàlia del Fons de l’ONU per a la Infància (Unicef).