Teheran i el Kremlin acorden fabricar drons iranians en terra rus

En paral·lel, la Xina continua aportant ajuda financera a Rússia, mentre que Corea del Nord li ha entregat un milió de projectils d’artilleria

Teheran i el Kremlin acorden fabricar drons iranians en terra rus
2
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Tot veterà rus amb experiència en la defensa aèria té ara ocasió de reenganxar-se en el batalló de voluntaris Falcons de Stalin. Ho anuncia una oferta de treball publicada pel Kremlin. Tasca: defensar "una instal·lació d’importància estratègica en la República de Tatarstan". Requisits: saber manejar "metralladores de gran calibre" o ZSU (blindats armats amb metralladora per a caça d’aeronaus a baixa altura). Condicions: "Treball a temps complet i horari irregular". Sou: 261.000 rubles (2.871 euros) nets.

Aquesta oferta d’ocupació, publicada a les xarxes socials russes la setmana passada, porta dues evidències: una, que Moscou està mancat de personal per cobrir-se dels atacs aeris (i els que llança Ucraïna són majoritàriament de drons); i dos, que l’exèrcit de Vladímir Putin mira de reforçar la seguretat d’un punt crucial dels subministraments per a la guerra d’invasió d’Ucraïna: les plantes de fabricació de grans drons a 1.300 quilòmetres del front.

Fonts de l’OTAN confirmen a EL PERIÓDICO la instal·lació d’una gran factoria amb l’objectiu de muntar-hi drons iranians Shahed en territori rus, segons un projecte que dataria d’agost del 2023. La planta i la seva activitat, en el polígon industrial militar d’Alabuga, és fruit d’un acord entre Moscou i Teheran per fer dins de la Federació Russa el muntatge d’aquests robots d’atac, els quals abans l’Iran acoblava al seu propi territori i en una planta franquiciada al Kazakhstan, un país que, en la conjuntura d’aquesta guerra, està consolidant-se com una potència en el negoci dels drons.

El que confirmen fonts de l’Aliança Atlàntica no és ja cap secret per als observadors de la guerra d’Ucraïna. Fins i tot el seu secretari general, Jens Stoltenberg, va mencionar aquest assumpte al dirigir-se a l’Assemblea Parlamentària de l’OTAN el 27 de maig. Als diputats els va voler recordar el funcionament de l’eix Pequín-Pyongyang-Teheran en l’actual fase d’invasió d’Ucraïna: La Xina aporta ajuda financera a Rússia; Corea del Nord li entrega un milió de projectils d’artilleria, i l’Iran està "subministrant drons i ajudant Rússia a construir una nova factoria de drons a Tatarstan".

Bombes robot

Notícies relacionades

En la nit del 30 al 31 de juliol, Ucraïna va ser objecte d’un atac de drons, "el més massiu del 2024", certifiquen fonts pròximes a l’administració ucraïnesa. Les forces armades de Kíiv van informar que l’atac va durar set hores. "Els drons russos venien en onades, i per totes les direccions", expliquen aquestes fonts. Van ser 89 aparells els que van intervenir en l’atac, i cap va arribar a l’objectiu, segons la versió ucraïnesa, que també afirma que part de l’onada va violar l’espai aeri bielorús per aproximar-se a Kíiv.

Des de la Nit de Cap d’Any del 2023 els russos no enviaven tal nombre de drons sobre una ciutat d’Ucraïna. A l’optar per onades tan nombroses, "Rússia busca una bretxa en la defensa aèria", indica el funcionari de Kíiv.