La Xina limitarà les exportacions de drons ‘militars’
La mesura afecta els dispositius "que poden ser utilitzats amb finalitats no pacífiques"
La Xina prohibirà l’exportació de drons que puguin ser utilitzats amb finalitats militars o terroristes. No li falta bona fe a la mesura ni dubtes sobre la seva eficàcia. ¿Quin dron és innocu si n’hi ha prou de lligar-li un explosiu al més pedestre per convertir-lo en un míssil teledirigit? ¿I com es pot evitar que els drons del principal productor del món acabin en exèrcits que els volen amb cadenes de subministrament cada dia més enrevessades? L’ús massiu dels seus drons a Ucraïna estableix una certesa: en la història de l’aviació, tossudament liderada durant més d’un segle pels Estats Units, la Xina ha aconseguit un dels sectors més prometedors, nascut com un divertiment i decisiu ja en les guerres.
Els signants del document remarquen la seva substància: el Ministeri de Comerç, les Duanes xineses i l’Exèrcit d’Alliberament Popular. Entrarà en vigor al setembre i arriba després de la visita a Pequín del ministre d’Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, i de tossudes acusacions nord-americanes sobre el supòsit enviament de la Xina a Rússia de tecnologia dual que les dues han desmentit. "El Govern xinès recolza les companyies nacionals que exporten drons a l’àrea civil i s’oposa que aquests puguin ser utilitzats amb finalitats no pacífiques", diu el comunicat. I, en al·lusió obliqua a Washington, continua: "Ens oposem a la imposició de sancions il·legals a companyies i particulars xinesos per determinats països amb l’excusa de la proliferació de drons militars".
El llistat inclou aquells amb tecnologia més útil en la batalla com imatges infraroges, guia per làser, mesurament inercial d’alta precisió o autonomia superior a 50 quilòmetres. També estan restringides les consoles que controlen més de 10 drons alhora o les que bloquegen els senyals dels situats a més de cinc quilòmetres. La directiva, que amplia prohibicions aprovades l’any passat, estableix la voluntat xinesa per tal que els seus drons no alimentin la guerra, en contrast amb l’incessant enviament d’armes occidentals cap a Ucraïna. "La Xina continuarà examinant la situació i ajustant les regulacions sobre exportacions de drons", deia aquesta setmana la premsa oficial.
Notícies relacionadesDomini del mercat
Molts laments en cancelleries occidentals i denúncies en la premsa han causat que les tropes russes utilitzin drons xinesos i molt poc s’ha parlat que les ucraïneses els utilitzin tant o més. La Xina domina el mercat dels drons civils sense competència. La seva indústria va vorejar el 2023 els 23.000 milions de dòlars després d’un augment anual del 40%. El gegant JDI, amb seu a Shenzhen, despatxa el 70% dels drons civils del món. L’Iran i Turquia s’han especialitzat en complexos drons militars però ningú supera la Xina en els petits, barats i funcionals. Són els més buscats per Exèrcits amb una febril necessitat de renovar existències. Els principals compradors de drons xinesos l’any passat van ser els Països Baixos, els EUA i Dinamarca, segons les dades de duanes. Rússia figura en el lloc 130.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia