La candidata ofereix «llibertat» davant l’«amenaça» republicana

Per fer-ho, la vicepresidenta, que ha solcat el camí de la nominació des que el 21 de juliol el president Joe Biden va anunciar la seva renúncia a buscar la reelecció i li va donar el seu suport, va utilitzar la seva història personal, les seves credencials i les línies generals de la seva proposta, que va tenir com a eix central una promesa de «llibertat i justícia» i d’unitat. I la va contraposar, en tot moment, als riscos i amenaces que assegura que representaria el retorn a la Casa Blanca del seu rival republicà, Donald Trump. «De moltes formes és un home poc seriós, però les conseqüències de fer-lo tornar a la Casa Blanca són extremadament greus», va advertir.

No hi va haver. en els 40 minuts de discurs. cap menció expressa a la condició històrica de la seva candidatura, que la converteix en la primera aspirant a la Casa Blanca de color i només la segona dona després de Hillary Clinton, a més de la primera amb arrels a Àsia (la seva mare era de l’Índia, el seu pare de Jamaica). I és una decisió presa a consciència per una candidata que està determinada a no convertir-ho en un element central de la seva campanya.

Com a exfiscal que és i com si llegís un plec de càrrecs, Harris va enumerar els perills que planteja Trump, embastant-los en detall i contraposant-los a cada una de les seves propostes i posicions. Va desgranar el risc que retrocedeixin encara més els drets reproductius als EUA, en què el Tribunal Suprem, de majoria conservadora gràcies a Trump, va derogar fa dos anys la protecció constitucional al dret a l’avortament. «Han perdut el cap», va dir, fent referència als plans de forçar els estats a informar sobre avortaments naturals o quirúrgics.

Harris va parlar d’altres amenaces de Trump a les llibertats i a la democràcia, i del seu extremisme. I va convidar a pensar en «el poder que tindria, especialment després que el Tribunal Suprem hagi dictaminat que seria immune de ser perseguit pel penal».

Un camí cap endavant

Davant d’això, Harris es va plantejar com una opció diferent, lluminosa. «Amb aquesta elecció, la nostra nació té una oportunitat preciosa i fugaç de deixar enrere l’amargor, el cinisme i les batalles divisives del passat, una oportunitat de marcar un nou camí cap endavant», una frase que ja s’ha convertit en un dels eslògans de la seva campanya.

Detalls de programa n’hi ha hagut pocs de moment; es revelaran en les pròximes setmanes, quan Harris hagi de presentar propostes específiques. Però sí que ha plantejat línies mestres, com garantir la protecció del dret de vot, més control d’armes, arreglar el «sistema trencat d’immigració» i assegurar la frontera.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

I, en les seves declaracions més extenses sobre política exterior des que va enfilar el camí cap a la nominació, Harris es va situar al pol oposat de Trump i va declarar, contundent: «Em mantindré ferma al costat d’Ucraïna i dels nostres aliats de l’OTAN».

Harris va tocar també un dels temes més conflictius actualment per als demòcrates: el suport de Washington a Israel. En un exercici de delicat equilibrisme, va mostrar el seu compromís infrangible amb la seguretat d’Israel i el seu dret a defensar-se, però també va esmentar la crisi humanitària a Gaza afegint que «l’escala de patiment és devastadora».