El Guantánamo d’un espanyol a Crimea

Es van conèixer a principis del febrer del 2022, tot just dies abans que s’iniciés la invasió d’Ucraïna per les tropes del Kremlin. Mariano García Calatayud, pensionista espanyol resident al país eslau des del 2014, on feia tasques humanitàries com a voluntari, era en un supermercat barallant-se amb la tecnologia davant una terminal per afegir fons al compte del seu telèfon mòbil. Tatiana Marina es va adonar immediatament de les seves dificultats amb l’idioma, i es va oferir a ajudar-lo. Després, van començar a parlar, i li va ensenyar la seva acreditació de voluntari emesa per les autoritats locals i els articles escrits sobre ell a la premsa internacional. La dona, al comprovar que la seva història era veritat, que preferia residir en la portuària i una mica caòtica Kherson en lloc de la "neta i bonica València" perquè estimava Ucraïna, es va enamorar d’ell i el seu "cor generós".

Però aquesta incipient història d’amor va patir una brusca interrupció. El 2 de març del 2022, les tropes russes van ocupar la localitat, i la parella va quedar-hi atrapada. La guerra no els va agafar per sorpresa. En els dies previs, al comprovar per les xarxes socials que les forces del Kremlin s’aproximaven a la localitat, Tatiana havia insistit a Mariano, una vegada i una altra, que havia de marxar i buscar un refugi segur, però ell sempre s’hi va negar taxativament. "Tenia molts contactes amb la premsa espanyola, amb la BBC, i pensava que podria denunciar des de dins les vicissituds del que passés en la Ucraïna ocupada", explica Tatiana. "Em deia: ‘Defensaré Kherson amb mètodes democràtics’", rememora.

La desaparició del ciutadà espanyol es va materialitzar el 19 de març del 2022. Aquell dia, Mariano va acudir a la manifestació que, puntualment, es convocava a les 10 del matí al centre de la ciutat per exigir la retirada de les tropes russes. Ho solia fer en companyia de Tatiana, però aquell dia va optar per anar-hi sol "perquè feia molt fred". Al tornar, a primera hora de la tarda, va trucar per telèfon a Tatiana des del portal i li va demanar que l’anés a obrir. En els dos o tres minuts que van transcórrer mentre la dona buscava les claus, Mariano va ser arrestat. "Quan vaig obrir la porta, no hi havia ningú; no sé qui el va capturar", continua. La seva detenció, a més, va venir envoltada d’episodis de desinformació de què es van fer ressò alguns mitjans de comunicació espanyols. Un tal Vitali Suárez, que es presentava també com a voluntari i amic de Mariano, va arribar a anunciar a so de bombo i platerets el seu alliberament, malgrat que no es va produir mai.

Degoteig de notícies

Des d’aleshores, Tatiana ha anat rebent un degoteig de notícies del parador de Mariano, principalment a partir de presoners ucraïnesos que havien compartit reclusió amb ell. Va saber que al cap de poc de la seva desaparició va ser traslladat a Crimea, a una secció per a presos especials, en un izolator (presó preventiva) a Simferòpol, la capital de la península, i que s’hi va estar almenys fins al juny de l’any passat. "Això sí que és un Guantánamo; les finestres estan sempre tancades i la gent perd la noció del temps; s’aixequen a les sis del matí, s’han de mantenir drets sempre, en posició d’estrès", relata. Una càmera de circuit tancat controla els moviments dels reclusos en tot moment, i en la vigilància també col·laboren gossos guardians. "Em van explicar que en una ocasió un gos el va mossegar, ell el va apartar bruscament i van començar a colpejar-lo", explica Tatiana. L’última persona que li va portar notícies de la seva parella també li va explicar que a la pell se li veien cicatrius pròpies d’haver sigut sotmès a tortures amb descàrregues elèctriques.

La història de Mariano transcorre pràcticament paral·lela a la detenció del ciutadà russoespanyol Pablo González, també conegut com a Pável Rubtsov, a Polònia, acusat d’espionatge per la justícia polonesa i intercanviat recentment en una operació d’intercanvi on va tenir com a companys espies il·legals, hackers i fins i tot sicaris al servei dels diferents cossos de la intel·ligència russa. De fet, el valencià va ser arrestat el 19 de març del 2022, tot just tres setmanes després que l’hispanorrús, raó per la qual ni Tatiana ni el seu advocat defensor establert a Espanya, Anatoli Fursov –declarat agent estranger per l’Estat rus–, descarten que la captura del pensionista espanyol s’hagués dut a terme amb vista a un futur intercanvi pel presumpte espia del Kremlin Rubtsov.

"Rubtsov ni de lluny ha viscut el patiment que ha patit Mariano", certifica el jurista. A diferència d’aquest, el valencià no ha sigut mai presentat davant un jutge, ni ha sigut informat dels càrrecs de què se l’acusa. Tampoc ha tingut accés a ell el personal consular espanyol destacat a Rússia. Segons l’opinió de Fursov, amb Mariano García Calatayud, Rússia ha violat flagrantment la seva pròpia legislació, que estipula que un detingut ha de ser posat a disposició judicial "al cap de 48 hores" perquè un jutge decideixi si manté la detenció o l’allibera.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Temor per la seva vida

El rastre de Mariano es perd el juny de l’any passat, quan el seu advocat, amb "suborns", va poder establir que havia travessat la frontera entre Crimea i la resta de la Ucraïna ocupada i havia sigut traslladat a una presó a la localitat de Txonhar, a la regió de Kherson sota ocupació russa. No obstant, l’últim intent de fer-li arribar menjar a través de la botiga carcerària online –una possibilitat que permet el sistema de presons a Rússia– no ha pogut materialitzar-se a causa de l’absència del pres, cosa que fins i tot fa témer per la seva vida. "Quan veiem l’estat en què surten de les presons russes reclusos més joves" (famèlics i amb distròfia muscular NDR) "ens preguntem si un pensionista pot aguantar així tant de temps", acaba Fursov.