Detingut a França el fundador de Telegram, Pàvel Dúrov

El multimilionari francorrús, de 39 anys, que va ser detingut per la Gendarmeria de Transports Aeris, tenia pendent una ordre de recerca i captura emesa per l’oficina de menors de França (OFMIN) de la Direcció Nacional d’Investigació Criminal sobre la base d’una investigació preliminar. La justícia francesa afirma que la falta de moderació a Telegram i la falta de cooperació de Pàvel Dúrov amb les autoritats, juntament amb les eines que la plataforma ofereix, com números d’un sol ús i criptografia, el converteixen en còmplice de delictes com tràfic de drogues, pedofília i frau.

Estava previst que Dúrov comparegués davant un jutge d’instrucció durant la tarda d’ahir, quan podria afrontar acusacions que inclouen terrorisme, tràfic de drogues, complicitat, frau, blanqueig de diners i distribució de contingut pedòfil, entre altres càrrecs, segons mitjans francesos. A més, diverses fonts apunten que el jutge podria prorrogar la seva detenció.

La petició de Rússia

L’expresident rus Dmitri Medvédev va afirmar ahir que Dúrov va cometre un error de càlcul al fugir de Rússia i pensar que no hauria de cooperar mai amb els serveis de seguretat a l’estranger. "Per a tots els nostres enemics comuns ara, ell és rus, i per tant impredictible i perillós", va afirmar.

Segons va explicar l’exmandatari, Dúrov volia ser un "home de món" brillant "que viu meravellosament sense una pàtria". La ministra de Relacions Exteriors de Rússia, Maria Zakhàrova, va informar que Moscou havia demanat un accés consular a Dúrov, però que al tenir nacionalitat francesa, "França considera que és la seva nacionalitat principal".

Telegram és una aplicació de missatgeria instantània per a dispositius electrònics llançada el 2013 per Dúrov i el seu germà Nikolai com una alternativa a l’aplicació WhatsApp. Amb seu a Dubai i traduïda a més de 20 idiomes, si alguna cosa caracteritza Telegram és la sincronització al núvol de forma permanent, una cosa que WhatsApp no té, de manera que els seus usuaris poden accedir als missatges des de diferents dispositius alhora, incloent-hi tauletes i ordinadors, i compartir un nombre il·limitat de fotos, vídeos i arxius (doc, zip, mp3, etc.) de fins a 2 GB cada un.

La plataforma ofereix també la creació de bots (missatges automàtics), la implementació de xats secrets que protegeixen la privacitat dels usuaris amb un xifratge exclusiu entre l’emissor i el receptor i la limitació de fins a 200.000 persones per grup.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Roma vol cobrar 2 euros als visitants de la Fontana di Trevi

Per tot això –el seu xifratge, el gran volum dels grups i la possibilitat de compartir arxius de qualsevol tipus o mida– no és estrany que la plataforma s’hagi convertit en una cosa única però alhora en un instrument atractiu per a delinqüents i extremistes.

De fet, Telegram ha sigut retirada de les botigues d’aplicacions o bloquejada judicialment en diverses ocasions per permetre l’intercanvi de continguts il·legals i, en el cas dels règims autoritaris, per encoratjar les protestes de grups opositors.