Jugador de l’Espanyol i alliberador de París

França ha commemorat aquest cap de setmana passat el 80è aniversari de l’alliberament de París del nazisme amb diferents actes als quals han acudit el president Emmanuel Macron i l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo. També d’altres representants polítics, com el ministre de Memòria Democràtica d’Espanya, Ángel Víctor Torres. I és que Espanya va tenir un paper crucial aquell 24 d’agost de 1944, quan la companyia La Nou va ser la primera a entrar a la capital francesa.

Madrid, Guadalajara, Brunete, Gernika, Santander, Belchite... Una desena de tancs van recórrer els Camps Elisis. No hi havia cap mena de dubte, amb aquells noms escrits en els blindats, que aquests 146 soldats ordenats pel general Leclerc eren espanyols republicans. Era La Nou.

"Els republicans espanyols van estar a l’avantguarda de l’alliberament de la capital (...) Però el reconeixement va trigar a arribar", explica l’Ajuntament de París a la seva web. Entre aquesta llarga llista d’espanyols que van lluitar per alliberar París dels nazis es trobava José Padrón Martín.

De ‘La Nou’ i de l’Espanyol

Padrón va néixer a Las Palmas de Gran Canària el 1907, i als 21 anys es va convertir en el primer canari a jugar en la selecció absoluta d’Espanya. Anomenat El Sueco, perquè acostumava a portar aquest tipus de calçat típic en les primeres dècades del segle XX, va fugir d’Espanya a França a causa de la Guerra Civil com molts altres republicans. En la seva fugida va deixar enrere una vida de llums i incògnites. Padrón va ser el primer jugador de les Canàries que va debutar amb la Roja el 1929, i es va convertir en un davanter talentós que va formar part d’equips com el RCD Espanyol i el Sevilla FC, i posteriorment per al Red Star de París a França.

El nom de José Padrón Martín està registrat en la Lliga inaugural espanyola de Primera Divisió (1928-29), amb el seu debut el 24 de febrer de 1929, en la tercera jornada en un partit contra l’Europa i marcant un gol.

Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial va decidir unir-se a la Resistència Francesa per formar part de La Nou, la novena companyia de la Segona Divisió Blindada de la França Lliure, composta majoritàriament per republicans espanyols. El 24 d’agost de 1944, Padrón, juntament amb la resta dels seus companys i sota les ordres del general Leclerc, van alliberar París dels nazis i orgullosos van descendir per les seves avingudes portant la bandera republicana espanyola. Així ho demostren fotografies de l’època.

Després de la seva lluita, molts es van retirar i van optar durant anys per guardar silenci. Alguns estaven decebuts amb França, per no haver ajudat Espanya a enderrocar el dictador Francisco Franco, i per amagar el seu paper en l’alliberament del país.

Padrón va morir el 3 de desembre de 1966 a casa seva a París, situada al carrer Copernic i, segons va recollir en el seu òbit un funcionari municipal francès, era "presumiblement solter". Lamentablement, no va ser fins a l’any 2000 quan realment es van començar a conèixer detalls de ‘La Nou’ i dels 140 soldats republicans, inclòs Padrón, qui a més de ser un conegut futbolista de la seva època, apuntant-se el primer gol del RCD Espanyol a la selecció, també va demostrar la seva valentia i compromís en la lluita contra el feixisme.

Reconeixement tardà

El 1998, la periodista espanyola Evelyn Mesquida treballava en una sèrie de reportatges sobre l’exili per a la revista Tiempo, quan va topar amb la història de La Nou, que va plasmar el 2008 al llibre La Nueve. Los españoles que liberaron París. "El primer contacte amb La Nou és a través dels espanyols, quan em mostren aquesta famosa fotografia de la companyia feta a Anglaterra", abans de desembarcar a França, explica per a AFP l’excorresponsal a París.

Les històries d’un centenar de combatents republicans espanyols continuen vives gràcies a Mesquida, Véronique Salou i Ramón Pino, membres de l’associació que lluita pel seu reconeixement. Després d’anys d’intents perquè es reconegués la veritable història de l’alliberament de França, el 2015, l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, l’avi de la qual va ser condemnat a mort per Franco, va inaugurar el jardí dels Combatents de ‘La Nou’, junt amb l’ajuntament de la capital francesa. Lloc simbòlic, on va arribar el batalló fa 80 anys.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

"Els soldats espanyols van ser els primers a entrar a París i la seva contribució a aquest fet històric va ser del tot fonamental", va afirmar el Ministeri de Justícia del Govern d’Espanya. Des d’aleshores, cada any l’alcaldessa Hidalgo rendeix homenatge a aquest petit grup d’espanyols que van donar la vida per França.

Aquest cap de setmana passat, el país gal ha commemorat el 80 aniversari de l’alliberament de París amb la celebració de diferents actes, però el més especial va tenir lloc dissabte a les 21.00, quan totes les campanes de les esglésies de París van sonar com ho van fer el 24 d’agost de 1944.