Sis morts en un atac de Rússia a instal·lacions energètiques d’Ucraïna

Les autoritats ucraïneses van demanar novament als seus socis occidentals que aixequin les restriccions que impedeixen a Kíiv atacar territori rus amb míssils de llarg abast i s’involucrin directament en la protecció del cel ucraïnès. Uns canvis en les regles del joc que «permetrien salvar més vides», segons el president Volodímir Zelenski.

«Moment per a l’acció»

Hores després, Zelenski va denunciar que, en l’ofensiva d’ahir, les forces del Kremlin van utilitzar més de cent míssils i gairebé cent drons. «Un dels atacs més grans» fins ara que va fer «molt mal al sector energètic», va remarcar en un missatge a Telegram. El líder ucraïnès va instar els seus aliats europeus a utilitzar l’aviació per neutralitzar els atacs aeris russos, de manera semblant a com van fer a l’abril el Regne Unit, França, els EUA i alguns països àrabs per interceptar els míssils llançats per l’Iran contra Israel. «Si una unitat d’aquesta dimensió va demostrar ser efectiva al Pròxim Orient, també hauria de funcionar a Europa», va afirmar Zelenski. «El moment per a l’acció decisiva és ara».

L’atac del Kremlin ha alterat la narrativa de les últimes setmanes, dominada per la incursió ucraïnesa a la província russa de Kursk, un cop d’efecte que ha servit per revitalitzar la moral de la població ucraïnesa i aportar noves cartes estratègiques per a les seves forces. Els militars ucraïnesos controlen prop de mil quilòmetres quadrats en territori rus, cosa que inclou prop de 90 localitats, així com una estació de mesurament de gas utilitzat per al bombatge d’aquest combustible fòssil a Europa, segons les Forces Armades ucraïneses. La incursió, que té com a propòsit confés reduir la pressió sobre el Donbàs i obligar el Kremlin a traslladar part de les tropes a la regió assetjada, també ha servit a Ucraïna per capturar centenars de presoners de guerra russos. Aquest cap de setmana en van ser interceptats 115 pels soldats ucraïnesos.

Afeblir les il·lusions ucraïneses

L’escombrada aèria d’ahir està cridada a temperar les noves il·lusions ucraïneses. Els míssils russos haurien partit des de bases aèries cap al mar Caspi, i també des de vaixells llançadora cap al mar Negre, segons fonts militars del diari Kyiv Post. Units als drons kamikaze llançats des de primera hora d’ahir, es van acarnissar contra regions de tot el país. Des de Khàrkiv i Sumi (nord) fins a Lviv i Poltava (oest), passant per Dnipró (centre) i Zaporíjia (sud). Al voltant de Kíiv va ser atacada una central hidroelèctrica.

Des de Moscou, el Ministeri de Defensa rus va afirmar que els objectius van incloure estacions compressores de gas i subestacions elèctriques que proveeixen el «complex militar i industrial ucraïnès», i també dues bases aèries utilitzades presumptament per emmagatzemar armes i munició occidental. «Tots els objectius han sigut assolits, cosa que ha desencadenat apagades elèctriques i pertorbat el transport ferroviari d’armes i munició al front», va dir en un comunicat.

Paral·lelament, les autoritats poloneses van assenyalar que un dron rus podria haver entrat en el seu espai aeri durant l’ofensiva aèria del Kremlini i penetrar així en territori de l’OTAN. «Durant l’atac massiu sobre territori ucraïnès, un objecte volador va entrar probablement en territori polonès», va assegurar el general Maciej Klisz després de remarcar que va ser radiolocalitzat per tres radars polonesos.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Aquest ha sigut el novè atac massiu contra el sistema elèctric ucraïnès des del 22 de març. Atacs que, fins al mes de juny, havien deixat Ucraïna sense la meitat de capacitat de generació, segons va explicar llavors Zelenski. Les autoritats locals s’han vist obligades a racionar el subministrament diàriament amb apagades programades, una constant durant bona part dels més de dos anys de guerra. Kíiv importa ara electricitat des de la Unió Europea, un flux amb el qual, però, no n’hi ha prou per suplir les carències que generen els freqüents atacs russos contra el seu sistema energètic, descrits per les autoritats locals com a «crims de guerra».

També ahir Ucraïna va mirar de contrarestar l’ofensiva russa atacant una refineria de petroli a Iaroslavl, una ciutat al nord-est de Moscou, tot i que segons el governador de la regió no hi hauria hagut danys ni víctimes.