Un nou escenari

No ha sorprès ningú que Washington condemnés el Govern de Caracas i que els governs de l’Argentina, el Paraguai i el Perú, i el mateix secretari general de l’OEA, denunciessin Maduro en el Tribunal Penal Internacional. Però sí que han sigut una sorpresa les crítiques que ha anat rebent Maduro des de diverses formacions d’esquerra i, sobretot, les posicions crítiques que han pres líders progressistes llatinoamericans, que anteriorment havien sigut condescendents amb ell. Les novetats més rellevants i inesperades han sigut les respostes de Gabriel Boric i de Lula.

Notícies relacionades

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Els països àrabs discuteixen un pla propi per a Gaza davant el de Trump

Respecte al mandatari xilè, la seva ràpida reacció va sorprendre tothom. En aquest sentit, van ser il·lustratius els dos missatges que Boric va llançar a les xarxes. Un que deia: "El règim de Maduro ha d’entendre que els resultats que publica són difícils de creure", i un altre que exigia "total transparència de les actes i el procés, i que els observadors internacionals no compromesos amb el Govern donin compte de la veracitat dels resultats". Aquesta ràpida posició va contrastar amb la cautela amb què van procedir, en un inici, els presidents del Brasil, Mèxic i Colòmbia, que –si bé desacrediten la posició "ingerencista" de Washington– demanaven al Govern veneçolà que mostrés les actes de votació i que iniciés una via de diàleg amb el candidat opositor Edmundo González.

Però avui, a un mes de les eleccions, la resposta de Maduro ha sigut la repressió i el tancament autoritari cap a l’oposició veneçolana, i el menysteniment i acusacions de recolzar el colpisme cap a l’exterior. És en aquesta tessitura en què la diplomàcia brasilera, que es va esforçar per actuar com a potència regional mediant en el conflicte, s’ha anat cansant –i distanciant– de Caracas. De l’exposat és possible assenyalar que, a diferència d’altres vegades, avui s’obre un nou escenari per a Veneçuela. La novetat no és que els EUA, la UE o els mandataris conservadors de la regió acusin el Govern veneçolà d’autoritari, sinó que els seus anteriors (i potencials) aliats, i un ampli sector de l’esquerra internacional, comenci a dubtar de la legitimitat de Maduro i els seus actes.