El pes de l’aïllament internacional

El Consell Nacional Electoral (CNE) va reactivar miraculosament dilluns la seva pàgina web per anunciar que acatava la decisió del Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) sobre la victòria "inapel·lable" de Nicolás Maduro. La suposada interferència externa del seu sistema informàtic que va impedir presentar els resultats desagregats dels comicis en temps i forma va concloure de manera tan inexplicable com en el moment previ de desordre. El problema sembla haver-se superat en sintonia amb el pronunciament del TSJ. Superada l’amenaça informàtica fronteres enfora, el madurisme s’enfronta una altra vegada amb les conseqüències d’un creixent aïllament internacional i un dèficit de legitimitat que ara incorpora forces progressistes de la regió.

Els Estats Units, la Unió Europea i diversos països llatinoamericans ja havien pres distància amb el palau de Miraflores després dels controvertits comicis del 2018 en els quals Maduro va competir pràcticament contra si mateix per la deserció opositora. A instàncies de Donald Trump, part de la UE i la regió va acceptar l’"autoproclamació" de Juan Guaidó com a "president encarregat", el gener de l’any següent. Guaidó es va desinflar i els suports van començar a esfumar-se. La novetat actual davant la contesa anterior està en el rebuig als resultats del president xilè d’esquerres, Gabriel Boric, però també en la posició que han assumit els seus col·legues del Brasil i Colòmbia, Luiz Inácio Lula da Silva i Gustavo Petro, que d’una manera breu van dir tan sols "prendre nota" del dictamen del TSJ. Alhora, van mantenir la seva petició d’una transparència en l’escrutini que mai va arribar i, a hores d’ara, tampoc arribarà. Els dos referents de l’esquerra paguen un preu polític a l’interior dels seus països i les seves pròpies forces pel que és interpretat com un fracàs dels seus bons oficis. Mèxic es va abstenir de legitimar el dictamen del TSJ.

Amb aquest panorama, Maduro es prepara per governar fins al 2031 amb mà de ferro, si és necessari, i amb un nou dispositiu legal que limiti molt més les accions dels seus adversaris.

Regional i global

La crisi veneçolana és una crisi regional amb epicentre en un país que ha expulsat milions de ciutadans als seus veïns i als Estats Units. Una reactivació de l’èxode suposa un problema afegit. No l’únic. Hores enrere, l’autòcrata nicaragüenca Daniel Ortega va acudir en ajuda de Maduro i va criticar amb vehemència Lula. "La manera amb què t’has comportat davant el president legítim de Veneçuela és vergonyosa, repetint les consignes dels ianquis, dels europeus, dels governs servils, traïdors i arrossegats d’Amèrica Llatina". Managua ja havia trencat les relacions amb el Brasil.

És dubtós que Cuba, l’altre país que va saludar la victòria del "president obrer" es permeti perdre una veu de la mida política del Brasil en el concert mundial. Lula s’ha posicionat en contra de les sancions econòmiques contra l’Havana, i fins i tot contra Caracas.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’espionatge ucraïnès es fa fort en la seva lluita contra el Kremlin

Els analistes es pregunten quin és el marge d’eficàcia de les pressions internacionals contra el palau de Miraflores que s’acosten després que diversos actors globals van mostrar els seus rebutjos i adhesions. Maduro va obtenir el reconeixement de Pequín. El portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors, Lin Jian, va instar els impugnadors de Maduro a "respectar l’elecció" que el cargola al poder. La portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers rus, Maria Zakharova, va criticar la "política exterior incoherent dels Estats Units i els seus aliats cap a Veneçuela". I va afegir no sense certa mordacitat: "¿Quan va deixar [Washington] de reconèixer el president titella Guaidó i va començar a recolzar un altre que va perdre les eleccions [per Edmundo González Urrutia]?".

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, es va alinear en la mateixa direcció aprovatòria. El canceller Yván Gil va agrair per la seva banda el suport de l’Iran al palau de Miraflores davant "l’actual onada d’agressions" que "busquen desestabilitzar" el Govern.