Sánchez defensa a Mauritània que «la immigració és una necessitat»
El president anuncia una ajuda de 500.000 euros per a formació de defensa i seguretat / Espanya i el país africà pacten cimeres bilaterals
El cap del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de Mauritània, Mohamed Ould Ghazouani, van acordar ahir a la nit elevar la relació entre els dos països amb la celebració des del 2025 de cimeres periòdiques bilaterals com les que Espanya ja manté amb altres països com el Marroc. Sánchez i Ghazouani van tancar aquest acord en la reunió que van tenir a Nouakchott durant la primera etapa de la gira africana del cap del Govern per reforçar la cooperació a fi de fer front als moviments migratoris irregulars.
En una compareixença conjunta posterior a aquesta trobada van avançar que la primera Reunió d’Alt Nivell (com es denominen aquestes cimeres encapçalades pels països que les celebren) serà el 2025 i es convocarà a Mauritània. A la posada en marxa d’aquestes cimeres bilaterals fa referència també la declaració conjunta subscrita pels dos països amb motiu de la visita de Sánchez recalcant el desig d’aprofundir en la cooperació en sectors com les migracions, la sanitat i la seguretat i ampliar-la a altres àmbits d’interès mutu.
Sánchez va fer una tancada defensa de la migració a l’assegurar que no és un problema, sinó "una necessitat que implica certs problemes", i va considerar que és "fonamental" per a l’economia espanyola, ja que suposa "riquesa, desenvolupament i prosperitat". Va assegurar que no ha d’entendre’s mai com un problema sinó com "una necessitat que implica certs problemes" per als quals cal buscar solucions que permetin que sigui regular i ordenada i beneficiï tant el país d’origen com al d’acollida. Així es va pronunciar en una declaració sense preguntes a Nouakchott juntament amb el president de Mauritània, Mohamed Ould Ghazouani, en la qual va anunciar la firma d’un memoràndum d’entesa amb aquest país per a projectes de migració circular –contractació temporal de treballadors per a determinats sectors– i el reforç de la col·laboració en matèria de seguretat i de lluita contra el crim organitzat.
El cap de l’Executiu va agrair a Ghazouani "els esforços que han estat fent per combatre la migració irregular, així com la col·laboració en la lluita contra les xarxes de tràfic de persones". "Tenim el ferm compromís i el propòsit de continuar treballant conjuntament per combatre la migració irregular i a les organitzacions que s’aprofiten de la desesperació" dels que hi recorren, va recalcar.
Sánchez va avançar que a partir de la tardor l’Institut Cervantes oferirà activitats al país africà com a "primer pas per al seu establiment" al país i va anunciar una contribució de 500.000 euros per a la iniciativa en formació en defensa i en seguretat a Mauritània de l’OTAN.
Per la seva banda, el president maurità va agrair la "disposició" d’Espanya per ajudar al desenvolupament del seu país i en particular la seva aposta per la migració circular. També va posar en valor "la posició d’Espanya davant la qüestió del conflicte a Gaza", amb referència al reconeixement de l’Estat palestí.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fiscalitat Novetats en la Renda 2025: nou límit per fer la declaració
- Exclusiva Com va conèixer Pep Guardiola la seva ara exdona, Cristina Serra
- MAMARAZZIS Pep Guardiola i Cristina Serra se separen després de 30 anys junts
- L’obesitat es diagnosticarà amb el greix corporal i no sols amb l’IMC
- Fins que li doni la gana
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- EL MERCAT HIVERNAL Gir en el futur d’Araujo: ara vol quedar-se al Barça
- Comptes públics El Govern assumeix que no tindrà pressupostos: «No s’acaba el món ni cau Catalunya»
- Líder mundial Catalunya va realitzar 1.344 trasplantaments d’òrgans el 2024, el tercer millor any de la seva història
- El Govern i la Generalitat reactiven les comissions bilaterals i avancen en el finançament singular català