Wagner i bases militars, l’empremta de Rússia a Veneçuela

La primera ocasió en què va sentir aquests agents vinguts del fred va ser al cap de poc del seu ingrés a presó, quan el van traslladar a un lloc que els presos van batejar com l’habitació dels bojos. "Les parets són de pladur i se sent tot; ells et deixen allà durant 15 minuts perquè sentis com es colpeja el pres a la cel·la contigua", rememora. Allà Osmundo, que prefereix no revelar el seu veritable nom, va poder distingir veus russes que donaven instruccions a torturadors veneçolans mitjançant una tercera persona, probablement un traductor. I de tot el que va sentir, una frase, una instrucció, se li va quedar gravada a la ment: "Així no; ¡tomba’l!". En alguna ocasió en què va poder observar l’estança per sota del cartró que li cobria el rostre, va identificar que les parets presentaven taques de sang resseca, com rovellada. I frases escrites del tipus: "Digui-li al meu pare que soc viu". "Feia terror", explica ara.

La segona oportunitat en què va sentir novament l’idioma eslau en aquestes instal·lacions de Caracas es va produir a mitjans de la seva estada, quan es trobava en un lloc batejat com el cuartico de las muñecas. També a l’habitació del costat, homes s’adreçaven en rus a un pres que al principi reia, però que posteriorment va començar a ser colpejat de manera salvatge. En aquesta ocasió, no hi havia una tercera persona, no hi havia traductor. Al sortir de l’estança, Osmundo va identificar, per sota de la carpeta, empremtes de peu enribetades de sang marcades a terra. Poc després, va aconseguir parlar amb el pres en qüestió, que li va explicar que els seus torturadors li havien fet talls als peus amb fulles d’afaitar. "¿I què et preguntaven?, va inquirir el primer. "No sé el que em preguntaven perquè no parlo rus", li va respondre el seu interlocutor.

La tercera circumstància en la qual va topar amb assessors de seguretat enviats pel Kremlin es va produir cap al final de la seva estada en el CGCIM, després d’haver sigut obligat a firmar una declaració d’autocondemna pel delicte de traïció a la pàtria. Es trobava en un passadís que desemboca en una mena de menjador. I en el tragí, en l’anar i venir de la gent, va poder sentir dues persones que passaven parlant en rus. "Conversaven en veu baixa", explica. Per sota de la cobertura que li cobria els ulls, va aconseguir veure’ls els peus i els turmells. "Anaven vestits amb xandall i amb sabatilles d’esport; no portaven uniforme militar", explica.

El pes i la influència

En plena disputa sobre el guanyador de les recents eleccions presidencials a Veneçuela, moltes cancelleries i observadors es pregunten pel pes i la influència que ha adquirit el Kremlin en els últims anys a la nació caribenya. I tot i que totes dues es creuen importants, existeixen nombrosos dubtes respecte a això.

A diferència del que passa en la Nicaragua de Daniel Ortega, un altre dels grans aliats del Kremlin al continent americà, la presència de militars, mercenaris i assessors de seguretat russos a la Veneçuela de Nicolás Maduro "es mou en el gris" i majoritàriament no està recolzada per tractats bilaterals de cooperació, informa des de Buenos Aires Andréi Serbin, director del think tank Coordinadora Regional de Investigaciones Económicas i Sociales (CRIES). Una part important del contingent, continua l’acadèmic, està vinculada "a les tasques de manteniment tècnic de l’armament" proveït per Rússia, principal exportador d’equipament militar al país caribeny, que ha adquirit d’empreses russes des dels temps d’Hugo Chávez armes per valor de 15.000 milions de dòlars.

La presència de mercenaris russos com el grup Vega està provada gràcies a fotografies, indica Serbin, mentre que en el cas de Wagner es dedueix i ha sigut confirmada pel mateix president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, tot i que, això sí, existeix controvèrsia respecte a la xifra exacta d’efectius desplegats. Héctor Schamis, professor d’Economia Política i Democràcia de Llatinoamèrica i Països Socialistes a la universitat de Georgetown, estima, a través del telèfon, que existeixen "al voltant de 400 efectius" de Wagner, que conformen "el primer anell de seguretat del president Maduro". La seva arribada es va materialitzar el 2019, quan el president de l’Assemblea Nacional, Juan Guaidó, es va proclamar president del país en un gest que va ser reconegut temporalment pel gruix de la comunitat internacional.

Per la seva banda, l’advocat opositor William Cárdenas, president de la Plataforma Democràtica de Veneçolans a Madrid, afirma que el seu nombre real s’acosta als tres milers i que el gruix ha arribat recentment al país caribeny, coincidint amb l’arribada de vaixells de guerra russos al port de La Guaira, amb prou feines setmanes abans de la celebració dels contestats comicis presidencials. Se sap a més que Rússia compta amb "dues bases militars" a Valencia, a l’estat de Carabobo, i la segona a Manzanares, a l’estat de Miranda. D’acord amb Manuel Cristopher Figuera, excap de la intel·ligència veneçolana i desertor del règim de Nicolás Maduro, la principal funció de les dues instal·lacions militars és "amenaçar la seguretat nacional dels EUA".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

Aparell repressiu

El debat també està obert a l’hora d’avaluar la influència i l’efectivitat dels contingents russos, i la seva capacitat futura per evitar una eventual sortida de Maduro del poder en el cas de protestes multitudinàries. Després del seu pas per la seu de la contraintel·ligència militar, Osmundo creu que els assessors russos "han pres el relleu" dels cubans, vinculats tradicionalment a l’aparell repressiu veneçolà, en l’entrenament de les forces policials locals, que considera "molt matusseres" a l’hora de neutralitzar l’oposició. Schamis, per la seva banda, no creu que, arribat el moment, el contingent rus, en la seva mida actual, pugui oposar-se de manera efectiva en el cas que les protestes siguin generalitzades. El jurista Cárdenas, en canvi, demana una "acció contundent" i dissuasòria de la comunitat internacional per evitar que Moscou continuï enviant homes al país caribeny, un moviment que, segons la seva opinió, entra dins dels supòsits del "crim d’agressió" inclòs a l’Estatut de Roma. Rússia i Veneçuela "són aliats naturals i econòmics" i Putin "enviarà homes a Veneçuela en la mesura que Maduro els necessiti", augura.