Els governs de la UE ignoren la paritat de gènere en la nova Comissió Europea

Després de les eleccions europees de juny, la constitució del nou Parlament Europeu a mitjans de juliol i la reelecció posterior de Von der Leyen, la formació del nou equip és la primera gran tasca a què s’enfronta la conservadora alemanya en l’arrencada del nou curs polític europeu. Les negociacions, no obstant, no avancen tal com li agradaria i aconseguir un equip amb equilibri d’homes i dones continua sent un desafiament atesa la decisió de molts governs europeus d’ignorar la seva petició de proposar tant candidats com candidates.

Pressió a les capitals

"La presidenta manté la seva convicció que en un món modern necessitem tenir tantes dones com sigui possible en posicions de responsabilitat […] Està fent tot el que està a la seva mà per garantir que tinguem una escola ben equilibrada, amb persones competents per al paper de comissari i per a una escola que inclogui el major nombre possible de dones", indicava dimarts el portaveu de la Comissió, Eric Mamer, sense donar detalls sobre l’estat de les converses i les entrevistes de la presidenta amb els diferents nominats.

¿Quines són les 26 cares proposades per les capitals europees per renovar el motor polític de la iniciativa legislativa de la UE? Cada Estat membre té potestat de presentar el nom del candidat que desitja per a la nova escola de comissaris. Un equip fonamental en l’engranatge comunitari encarregat de negociar acords comercials i de preparar tot tipus de legislació sectorial a què haurà de donar el seu vistiplau Von der Leyen abans de sotmetre’l a l’aprovació del Parlament Europeu.

El futur equip només té de moment dos noms fixos: el d’Ursula von der Leyen i el de l’ex primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, elegida pels líders europeus com a nova alta representant per a la política exterior i de seguretat de la UE en substitució de Josep Borrell, i que com a vicepresidenta de la Comissió Europea –igual com la resta de candidats a comissaris– haurà d’afrontar l’examen en una audiència pública en les diferents comissions de l’Eurocambra el setembre i l’octubre.

A finals de juliol, una setmana després de ser elegida, Von der Leyen va escriure al gruix dels dirigents europeus demanant-los que enviessin per al 30 d’agost el nom dels seus candidats. El puzle de noms sobre la taula corrobora que no tots s’han sotmès als paràmetres que vol imposar l’alemanya per aconseguir la paritat de gènere. Von der Leyen ha proposat que només els estats membres que renoven el seu comissari sortint quedin exempts d’enviar el nom d’una dona.

La resta han de proposar un candidat masculí i una candidata femenina, una circumstància que ha irritat moltes capitals europees, que han optat per fer-se el desentès de la petició. "D’acord amb els tractats, hem pres la decisió d’enviar un sol nom", indicava fa unes setmanes el primer ministre d’Irlanda, Simon Harris. De moment, només set països –inclosa Alemanya i Estònia– han presentat dones com a candidates mentre que 17 països han optat per un home. "La pròxima Comissió podria ser la més desequilibrada en termes de gènere en dues dècades, amb només unes quantes comissàries, a causa de la falta de voluntat dels estats membres de presentar dos candidats, i no només un, com va sol·licitar Von der Leyen", alerta el professor Alberto Alemanno.

La candidata espanyola

De l’actual escola de comissaris opten a repetir en el càrrec Wopke Hoekstra (Països Baixos), que ha ocupat des d’octubre de l’any passat el càrrec de comissari d’Acció Climàtica; Maros Sefcovic (Eslovàquia), vicepresident executiu i responsable de les relacions amb el Regne Unit; el vicepresident executiu i responsable de Comerç, Valdis Dombrovskis, així com Thierry Breton (França), Olivér Várhelyi (Hongria) i Dubravka Suica (Croàcia). Només aquesta última és dona.

Els únics països que fins ara han presentat candidates són Suècia, que postul·la la seva ministra d’Afers Europeus, Jessika Roswall; Finlàndia, amb l’eurodiputada Henna Virkkunen; Portugal, amb l’exdiputada i exsecretària d’Estat María Luís Albuquerque, i Espanya, amb el nom de la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, en un intent per aconseguir una cartera important. El gruix dels països ja ha notificat que el nom dels seus aspirants són homes. Àustria ha optat per proposar al seu ministre de Finances, Magnus Brunner, el mateix que Irlanda, que ha enviat el nom de Michael McGrath.

El Govern de la República Txeca també aspira a col·locar a dalt de tot del Berlamymont, la seu de la Comissió, el seu ministre d’Indústria i Comerç, Jozef Síkela, sota el lideratge del qual els 27 van aconseguir tancar l’any passat un acord polític per limitar els preus del gas; Eslovènia, l’expresident del Tribunal de Comptes, Tomaz Vesel, i a Lituània s’espera que l’elegit, després d’una complicada negociació interna, sigui l’antic primer ministre i exeurodiputat Andrius Kubilius.

Existència de pressions

D’altres han elegit polítics de menor rang. Tots ells són homes. Luxemburg ha optat per Christophe Hansen, que es presenta com a agricultor i ha treballat en qüestions comercials. Malta ha optat pel cap de gabinet del primer ministre de Comerç, un jove de 34 anys anomenat Glen Micallef, tot i que segons la premsa local el Govern estaria rebent pressions perquè el reemplaci per una dona. Polònia, per la seva banda, ha enviat el nom del diplomàtic i exsecretari per a Assumptes Europeus, i amb àmplia experiència a Brussel·les, com és Piotr Serafin. Mentrestant, Dinamarca ha confirmat que aspira a substituir la poderosa Margrethe Vestager pel seu exministre del Clima, Dan Jorgensen.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Roma vol cobrar 2 euros als visitants de la Fontana di Trevi

Tot i que el temps s’esgota, altres països com Bèlgica, en plenes negociacions per formar el Govern federal, encara no han mogut fitxa. És el cas de Bèlgica, Bulgària o Itàlia. En tots ells els rumors apunten a la designació d’un home tret d’en el cas búlgar, que podria enviar una dona.

Com a presidenta, Von der Leyen té potestat de decidir quantes vicepresidències hi haurà en el nou equip, reorganitzar les carteres i el contingut al seu aire i assignar la que consideri a cada candidat en un nou exercici en què ha de tenir en compte l’equilibri geogràfic, polític i de gènere. És a dir, si els governs a què ha demanat dones no accepten les regles del joc podria castigar-los donant-los carteres de menor pes i importància i premiar aquells que sí que s’impliquin en l’envit de crear una escola el més paritari possible. "A Von der Leyen li resultarà difícil rebutjar candidats poc atractius per a la Comissió proposats per les capitals nacionals. Però pot exercir –i exercirà– els seus poders de clientelisme promovent els que li agradin a llocs importants i degradant els que li agradin menys", assenyala l’exeurodiputat i membre del grup de federalistes europeus, Andrew Duff.