Les protestes escenifiquen l’atzucac del conflicte a Veneçuela
Mentre l’oposició reivindica la victòria de González, el madurisme "celebra" la proclamació del Tribunal Suprem del triomf del president
Un mes després de les eleccions presidencials més polèmiques de la història recent veneçolana, tot sembla que està, al mateix lloc incògnit. Les aparences poden enganyar i sota aquest possible equívoc, l’antimadurisme i el governant Partit Socialista Unit (PSUV) van protagonitzar una altra vegada a Caracas dos marxes paral·leles que també parlen de dues línies que no es toquen perquè, si no, tot podria explotar. L’oposició va reivindicar a l’avinguda Francisco Miranda, davant el bonic centre comercial Lido, la victòria a les urnes del candidat de la Plataforma d’Unitat Democràtica (PUD), Edmundo González Urrutia. Com si participés d’una "realitat paral·lela" a la dels seus adversaris, el PSUV va sortir al carrer a "celebrar" la controvertida proclamació per part del Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) del triomf de Nicolás Maduro.
"S’equivoquen els que creuen que el temps afavoreix el règim, és al contrari. Ells s’han tornat tòxics i nosaltres avancem. Tenim una estratègia robusta. Sabem com administrar i fer créixer la nostra força. Ja no hi ha retorn", va dir la líder opositora, María Corina Machado, a dalt d’un camió i envoltada d’altres dirigents de la PUD i el seu partit, el dretà Vente Venezuela. "Ja fa un mes des que tenim nou president". Machado va assegurar als presents que, si bé es passa una "etapa dura" que no ha provocat sorpreses en les files opositores, perquè estava dins de les previsions, s’ha "aconseguit convertir la causa per la llibertat de Veneçuela en una causa global". Una prova de la fortalesa, va afegir, és que "ni un sol Govern democràtic del món ha reconegut el frau. Això és increïble".
Abast de la repressió
L’antimadurisme s’ha ampliat, segons la dirigent. "Molts que tenien dubtes s’acosten, fins i tot testimonis del chavisme que saben la veritat i no volen ser còmplices d’un robatori. Hi ha una Veneçuela que, tot i que ha cregut en [Hugo] Chávez, no vol imposar una farsa".
D’acord amb organismes defensors de drets humans, encara estan detingudes 1.780 persones per haver protestat contra la proclamació oficial de Maduro, primer pel Consell Nacional Electoral (CNE) i després pel Tribunal Suprem de Justícia (TSJ), en els dos casos sense presentar les actes. D’aquest total, els 1.581 són a la presó des del 29 de juliol. La repressió és capil·lar a Veneçuela: s’escampa per cada racó de les ciutats. Machado va cridar els seus seguidors a "cuidar-se davant una brutalitat" que assola també els menors, "obligats a gravar vídeos lloant Maduro". L’Organització d’Estats Americans (OEA), de la qual Caracas no forma part per decisió del palau de Miraflores, va començar a tractar a Washington la situació repressiva que es va desencadenar després dels comicis.
Les "trampes" del Suprem
Notícies relacionades"No tenim por", van cridar al carrer, i Machado va assegurar que el coratge social és conseqüència, entre altres raons, que el Govern "quedés al descobert" malgrat que va intentar buscar legitimitat davant el màxim tribunal i amb mà de ferro davant les protestes. No obstant, "al TSJ de l’horror li va sortir el tret per la culata, perquè creien que, amb aquesta decisió, que ni tan sols es pot dir sentència, podrien enganyar alguns països. Ningú ha acceptat aquesta trampa. No han presentat ni un paperet. Amb un tovalló pretenen que es reconegui tota aquesta farsa".
Machado va acabar el seu discurs d’ahir amb una petició a les forces armades, el gran suport de Maduro, que desequilibrin la disputa a favor de l’oposició. "Saben el que han de fer en compliment de la Constitució", va dir.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia
- Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim
- Primera denúncia davant la fiscalia a BCN per tortures policials en la Transició