Bielorússia augmenta la tensió bèl·lica amb maniobres a la frontera ucraïnesa

El mateix líder bielorús va assenyalar que un terç de les seves Forces Armades es van desplaçar fins a la frontera aquest estiu. Lukaixenko va explicar així mateix que es tractaria únicament de maniobres militars, però aquest moviment recorda el de febrer del 2022, quan tropes russes i bielorusses van realitzar exercicis conjunts just abans de l’inici de la invasió. Dies més tard aquests mateixos soldats russos van sortir en direcció a Kíiv per conquerir-la i llançar l’«operació militar especial», que des del Kremlin s’esperava que durés uns pocs dies.

«Dret a l’autodefensa»

Amb aquest record a la retina, Ucraïna ha advertit al seu veí del nord que, si no respecta la frontera entre els dos estats, Kíiv «prendrà totes les mesures necessàries per exercitar el seu dret a l’autodefensa», segons van assenyalar les autoritats de Kíiv en un comunicat. Al mateix document, van afegir que «totes les tropes concentrades, instal·lacions militars i rutes de subministrament a Bielorússia es convertiran en objectius legítims de les Forces Armades ucraïneses». A més dels efectius regulars de Minsk i forces especials, la intel·ligència ucraïnesa apunta que hi hauria també contingents dels infames mercenaris de la companyia Wagner a la frontera sud de Bielorússia.

Abans de la invasió ucraïnesa de la província de Kursk a principis d’agost, ja es va dir que les tropes bielorusses podrien afegir-se de forma directa a la guerra russoucraïnesa, una cosa que va cobrar força aquest mes d’agost. Però alguns analistes dubten que sigui un escenari plausible. «Seria suïcida per a les tropes de Minsk. Els ucraïnesos han preparat importants línies de defensa a la seva frontera amb Bielorússia», explica a EL PERIÓDICO l’analista militar i consultor Denis Kolesnik.

Des del mateix sud de Bielorússia van entrar les tropes russes que buscaven assaltar la capital ucraïnesa a principis de la guerra el febrer del 2022. Però que ara ho facin els homes de Lukaixenko sembla una mica més improbable. La relació entre els dos països eslaus no passa pel seu millor moment, tal com evidencia la queixa del mateix president bielorús per un dron ucraïnès que hauria entrat al seu espai aeri a mitjans d’agost o els comunicats del Govern ucraïnès al seu veí al nord. «Lukaixenko farà tot el possible per evitar unir-se a la guerra, perquè fer-ho podria ser el final del seu mandat», remarca Kolesnik.

Germans d’armes

Lukaixenko és un aliat fidel del seu homòleg rus, Vladímir Putin. Alguns fins i tot el titllen de «vassall», tot i que el mateix dirigent sempre ha volgut insistir que, per a ell, el president rus és com un «germà gran». La família pot ser complicada i aquest cas no és una excepció. Malgrat la intenció del bielorús de mantenir el control total del seu feu, les seves decisions acostumen a necessitar el vistiplau de Moscou. Quan les tropes ucraïneses van entrar a Kursk, van saltar també les alarmes a Minsk. Alguns fins i tot van arribar a parlar de la possibilitat que Bielorússia entrés en la guerra per recolzar el germà gran al front.

Notícies relacionades

La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica

Una marxa reivindica la memòria històrica qüestionada per Milei

A més de la guerra convencional, en l’anomenada guerra híbrida Bielorússia també és un actor clau. Repetidament, s’ha convertit en un node per als migrants que venen del Pròxim Orient i l’Àfrica aprofitant les facilitats de Moscou i Minsk per acabar sent utilitzats pels dos països en la desestabilització de veïns com Polònia, Lituània i Finlàndia. Les forces de seguretat els faciliten el camí fins a la frontera, però quan els guàrdies fronterers no els permeten entrar a la UE, no se’ls deixa tampoc tornar a Rússia o Bielorússia. Aquest tipus d’accions s’han repetit des del 2021, any en què va tenir lloc l’incident més important d’aquesta naturalesa.

En aquell moment, abans de la guerra i les sancions posteriors, Lukaixenko ja devia la seva supervivència política a Putin. El 2020, quan les protestes prodemocràcia van fer que el seu règim trontollés, el suport rus va ser clau perquè es mantingués en el poder.