Petició a Sèrbia. Contra l’extradició
Mobilització per un activista crític amb Lukaixenko

Desenes de cineastes, actors i escriptors europeus, bielorussos i russos han sol·licitat, en una carta oberta a les autoritats sèrbies, que no extradeixin a Bielorússia l’activista Andrei Gnyot. Els signants alerten que el videoperiodista i crític del règim d’Aleksandr Lukaixenko està sent «perseguit políticament» i, si se n’accepta l’extradició, Gnyot s’enfrontarà «a tortures i, eventualment, també a la pena de mort». «Andrei va ser detingut l’octubre del 2023 tot just arribar a Sèrbia, ja que Belgrad va accedir a complir una ordre d’arrest internacional de la Interpol sol·licitada per Bielorússia per frau fiscal», va explicar a EL PERIÓDICO l’advocada Maryia Kolesava Hudzilina, integrant de l’equip legal de Gnyot. «Per això diem que és un cas polític. Acusar opositors de delictes econòmics és un estratagema utilitzat per les autoritats bielorusses des de fa temps», va puntualitzar.
«Sèrbia no sols el va arrestar i el va retenir a la presó durant set mesos [fins al juny], sinó que el Tribunal Superior de Belgrad ja va dictaminar que ha de ser extradit a Bielorússia», va afegir. «Això ha posat la seva integritat seriosament risc, i per això estem lluitant amb ell davant el Tribunal d’Apel·lació», va informar Kolesava Hudzilina.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- Final de la Copa del Rei Les 8 hores que van portar el futbol espanyol al caire de l’abisme: «El Madrid no ens pot demanar que canviem els àrbitres»
- Entendre-hi més El costat més fosc de la intel·ligència artificial: pornografia personalitzada i sense límits
- Previsió meteorològica Catalunya torna a activar els avisos per pluges intenses per a aquest cap de setmana
- Radiografia lingüística Menys del 30% dels joves catalans tenen el català com a llengua habitual i «d’identificació»