La UE amplia la missió i ensinistrarà aquest any 75.000 soldats ucraïnesos

La Unió Europea segueix cent per cent compromesa amb la defensa d’Ucraïna arran de la invasió de Rússia i una mostra més és el compromís assumit ahir pels ministres de Defensa de la UE d’elevar a 75.000 els soldats ensinistrats aquest any en el marc de la missió d’entrenament europea. Es tracta de 15.000 més dels inicialment previstos aquest 2024. "Són bones notícies", ha celebrat el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, després d’una reunió informal en la qual han confirmat la creació d’una cèl·lula de coordinació a Kíiv que estarà centrada en l’àmbit militar.

Segons el parer del cap de la diplomàcia europea, és crucial que els Vint-i-set s’adaptin a les necessitats ucraïneses i accelerar l’enviament de munició. "Cal fer més i més ràpid", va insistir, celebrant la creació d’una cèl·lula que ajudarà la UE a coordinar-se amb altres actors implicats en la defensa d’Ucraïna, com l’OTAN, i que comptarà amb entre 4 i 6 experts. "No és una missió executiva dins d’Ucraïna, sinó una cèl·lula de coordinació per fer el nostre treball més eficaç", va afegir, descartant també l’ensinistrament de soldats en territori ucraïnès, tal com demanen alguns països, inclosa Ucraïna.

"Podria ser més apropiat. Alguns estats membre estan disposats (com, per exemple, és el cas de Suècia), però d’altres són reticents", de manera que el compromís per ara és entrenar "el més a prop possible d’Ucraïna però no en territori ucraïnès", va detallar, explicant que pot ser que la distància no sigui tan decisiva en el resultat de la formació, ja que hi ha països geogràficament molt lluny del territori ucraïnès que estan fent "un treball excel·lent" i "aportant un entrenament d’alta qualitat".

6.000 soldats a Espanya

Espanya acabarà l’any amb 6.000 soldats formats en territori espanyol. La ministra de Defensa, Margarita Robles, va assegurar que "Espanya continua fent aquesta missió a Espanya. No desplaçarà formadors a Ucraïna", i va remarcar els resultats positius de la missió.

Notícies relacionades

Els nervis s’apoderen de l’SPD de Scholz mentre se’n debat el relleu

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

En la trobada també va tornar a quedar patent el malestar entre moltes de les capitals europees pel bloqueig del Govern hongarès, que dirigeix Viktor Orbán, a desemborsar un tram de 6.600 milions d’euros per finançar la compra d’armes a Ucraïna. Borrell va recordar que "molts" ministres han avisat que no es tracta de diners ucraïnesos, sinó diners "seus" que no estan sent reemborsats. "Molts ministres han repetit que es necessita una solució urgent. L’espero. La trobaré d’una manera o d’una altra", va advertir el cap de la diplomàcia europea.

França ven a Sèrbia 12 avions de combat

El president francès, Emmanuel Macron, va culminar ahir un viatge oficial a Sèrbia, el primer que realitza al país balcànic en cinc anys i en el qual es va reunir amb el president Aleksandar Vucic per firmar diversos contractes bilaterals, entre ells un «acord històric» per vendre a Sèrbia 12 avions de combat Rafale, de fabricació francesa, per 2.700 milions d’euros. Era la segona trobada bilateral dels mandataris aquest any, després de la visita de Vucic a París a l’abril. En la roda de premsa van destacar l’«estreta cooperació entre els dos països», el suport de França a Sèrbia en el seu camí de la UE, però també preocupacions per les relacions pròximes de Sèrbia amb Rússia i amb la Xina. Macron va destacar la importància d’aquest país en el mapa de la seguretat europea i va qualificar de «decisió estratègica» l’acord sobre els avions. Ana Ćurić