Protagonisme ultra a l’est d’Alemanya

L’atac d’un sirià armat amb un ganivet i declarat soldat d’Estat Islàmic (EI) ha crispat encara més els ànims, mentre el Govern d’Olaf Scholz continua debilitat pels seus conflictes interns i l’oposició conservadora es referma com a primera força a escala nacional. A un any per a les pròximes eleccions generals, a Alemanya es respira incertesa sobre com afrontarà el seu previsible cop a les urnes el tripartit de socialdemòcrates, verds i liberals que lidera Scholz.

MÉS PES POLÍTIC QUE DEMOGRAFIA.

Entre Turíngia, Saxònia i Brandenburg, el land on se celebraran eleccions regionals el 22 de setembre, sumen 7,1 milions d’electors, en un país amb més de 60 milions de ciutadans amb dret a vot. Però els comicis regionals suposen el següent baròmetre a les urnes després de les europees del juny passat, on va quedar en evidència l’erosió del Govern de Scholz. El bloc conservador format per la Unió Cristianodemòcrata i la Unió Socialcristiana (CDU/CSU) es va alçar com a primera força, amb un 30% dels vots, gairebé el doble que l’AfD, en segona posició. Els socialdemòcrates de Scholz, així com verds i liberals, es van enfonsar a mínims històrics.

DE MANHEIM A SOLINGEN.

Les europees es van celebrar a Alemanya sota el sotrac de la mort d’un policia apunyalat per un afganès de 25 anys a Mannheim. Una setmana després, les urnes van donar a la ultradretana AfD dos punts més del que havien pronosticat els sondejos. Les eleccions d’aquest diumenge tindran lloc després de la matança de Solingen, ciutat que, com Mannheim, és a l’altre extrem del país, a l’oest, però el nom de la qual ha passat al primer pla en el tancament de campanya. Els últims sondejos de la televisió alemanya ZDF, partint d’enquestes que van ser fetes després d’aquest atemptat, no presenten, no obstant, canvis destacables: l’AfD segueix al capdavant a Turíngia, seguida de la conservadora CDU, mentre que a Saxònia hi ha lluita pel primer lloc entre la dreta radical i la moderada.

ASIL I DEPORTACIONS.

El Govern havia anunciat ja la represa de les deportacions de criminals convictes afganesos i sirians després de l’atemptat de Mannheim del juny. Aquest divendres ja es va expulsar un grup de 30 persones cap a l’Afganistan, per primera vegada des de la tornada dels talibans al poder. També va acordar l’Executiu la prohibició de ganivets en esdeveniments i recintes públics, així com retallades de subsidis de peticionaris d’asil rebutjades i l’agilitació de les expulsions en curs. S’estima que hi ha al país uns 50.000 refugiats en espera de ser deportats. Fins ara, un 60% de les expulsions planificades van fracassar per problemes de paperassa, logístics o perquè no es va localitzar l’afectat en la data prevista, com va ser el cas del sirià de Solingen.

EL NO A UCRAÏNA.

Els resultats d’aquestes eleccions regionals no haurien d’afectar la política exterior, ja que no entra en les competències dels lands o estats federats. Però el rebuig de l’enviament d’armes a Ucraïna agermana la ultradreta i la nova esquerra populista que lidera Sahra Wagenknecht. Els dos partits ocupen els extrems de l’espectre parlamentari i reclamen per a ells el títol de «pacifistes», ja que advoquen per les negociacions de pau amb Moscou. Això els ha col·locat en l’òrbita dels partits prorussos i ha desbancat la formació que tradicionalment va encapçalar el pacifisme a Alemanya, els Verds, compromesos amb el suport a Kíiv. Entre els ultres de l’AfD i l’esquerra de Wagenknecht podrien sumar, segons els sondejos, la meitat del vot de l’est. Fins ara, la majoria dels alemanys han recolzat el compromís del seu Govern amb Ucraïna.

L’EXTREMISME ACCELERAT DE L’AfD.

El gran protagonista d’aquests comicis ha sigut el líder de l’AfD a Turíngia, el radical Björn Höcke, una figura que dins del seu partit ha contribuït a l’arraconament dels anomenats «moderats». Si aconseguís la posició de força de ser el més votat al seu land, com apunten els sondejos, seria una fita per al conjunt de l’AfD i sobretot per a la línia de Höcke. Però tindria conseqüències també a escala nacional i europea, ja que es decantaria l’AfD cap a posicions que l’aparten de la transversalitat necessària per aconseguir resultats com els que obté a l’est. Actualment l’AfD no està integrada en cap dels dos grans grups de la dreta populista europea, els anomenats Conservadors i Reformistes de la italiana Giorgia Meloni ni tampoc els Patriotes per Europa de l’hongarès Viktor Orbán i la francesa Marine Le Pen. A falta d’aliats forts, l’AfD va optar per crear el seu propi grup, els Sobiranistes.

L'ESQUERRA AGÒNICA I LA PUIXANT.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Turíngia es va convertir el 2014 en el primer, i fins ara únic, land amb un cap del govern de L’Esquerra, el pragmàtic Bodo Ramelow. Va aconseguir la seva reelecció el 2020, amb socialdemòcrates i verds com a aliats i al capdavant d’un govern en minoria, però amb el suport en situacions puntuals dels conservadors. Continua comptant amb un ampli suport entre els seus conciutadans, però no té perspectives de continuar en el càrrec, perjudicat per la crisi aparentment terminal que pateix el seu partit.

L’escissió de l’Aliança Sahra Wagenknecht, que està liderada per una carismàtica política que barreja en el seu ideari el nacionalisme amb el socialisme, ha sigut l’estocada final a l’esquerranisme reformista sorgit en el que va ser territori comunista després de la reunificació alemanya. A Wagenknecht se li pronostica un paper clau per a qualsevol coalició que garanteixi una majoria sòlida sense comptar amb l’AfD. L’Esquerra salvarà l’honor a Turíngia, però està ferida de mort en el conjunt del país.