Somàlia: violència, sequera i secessió

El caos ha regnat durant molts anys a Somàlia. Des que es va constituir com a Estat independent ara fa més de 60 anys, la nació de la Banya d’Àfrica pateix del fatalisme propi de molts països pobres del món. Passen els anys i no aconsegueix aixecar el cap. Va a la deriva. L’ajuda internacional és vital per a Somàlia. La humanitària, sempre insuficient per pal·liar les necessitats d’una part dels seus 17 milions d’habitants, i la militar, més generosa, per fer front al terrorisme islamista.

Més del 22% de la població somali s’ha vist obligada a abandonar les seves llars, com a desplaçats interns o refugiats i sol·licitants d’asil a l’exterior. El president del país, Hassan Sheikh Mohamud, electe el 2022, fa front a un còctel explosiu: la violència, els efectes del canvi climàtic –sequera i pluges torrencials–, la pirateria al mar i l’esquinçament territorial.

Des de fa més de 15 anys Somàlia pateix els atacs terroristes d’Al-Shabab, grup associat a Al-Qaida, que continua assetjant la capital, Mogadiscio, amb continus atemptats i que es manté fort en zones rurals. Quan va assumir el poder, Mohamud va anunciar la "guerra total" contra els extremistes. Ha tingut ajuda. Al país hi ha desplegats prop de 13.000 efectius de la Unió Africana, que acaben la seva missió aquest any. Els Estats Units, per la seva banda, operen amb avions de combat, mentre que una empresa de seguretat privada nord-americana de mercenaris entrena el cos d’elit de l’Exèrcit, la Brigada Danab. Washington té previst instal·lar cinc bases militars que acolliran els soldats somalis.

Turquia és un altre aliat de Mogadiscio. El país euroasiàtic opera des de fa més d’una dècada a Somàlia, on té la seva base militar més gran a l’estranger. El seu suport no és només militar. També participa en la reconstrucció del país. Funcionaris turcs administren el port i l’aeroport de la capital.

Gran valor geoestratègic

Somàlia té un gran valor geoestratègic. Es tracta del país africà amb més quilòmetres de costa, més de 3.000. Les del nord estan banyades per les aigües del golf d’Aden i l’oceà Índic, lloc de pas d’una quarta part del comerç marítim mundial. Són en aquestes aigües on s’han portat a terme en els últims anys les accions més audaces de pirateria, amb el segrest de mercants. L’Oficina Marítima Internacional (IMB, en les seves sigles en anglès) ha advertit que els atacs dels corsaris del segle XXI s’han reactivat aquest any.

La pirateria somali té un origen socioeconòmic. Barcos pesquers estrangers han aprofitat la debilitat de l’Estat per pescar il·legalment i saquejar els caladors somalis, cosa que ha deixat sense feina milers de pescadors locals. A més, les seves aigües s’han utilitzat com a abocador de residus tòxics. El tsunami del 2004 va arrossegar a terra ferma contenidors amb substàncies molt contaminants, cosa que no només afecta la fauna marina sinó també la salut de la població local, com explica el documental Toxic Somalia. Molts dels pirates somalis són pescadors reconvertits que diuen "defensar les aigües territorials".

Secessió de Somalilàndia

La majoria dels assalts s’han concentrat davant la regió semiautònoma de Puntlàndia, amb la qual el Govern central manté una tensa relació, ja que aspira a augmentar el seu autogovern. Un problema que s’afegeix al d’una altra regió del nord, Somalilàndia, que funciona a tots els efectes com un país independent, tot i que no està reconegut per la comunitat internacional. Aquest territori es va separar de manera unilateral de la resta de Somàlia després de l’enderrocament el 1991 del dictador Mohamed Siad Barre.

Etiòpia, país sense mar, ha reconegut aquest any Somalilandia com a Estat sobirà, a canvi de poder utilitzar un dels seus ports. El pacte, que Mogadiscio ha qualificat d’"agressió", amenaça de desestabilitzar encara més la Banya d’Àfrica.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Israel mata tres periodistes al sud del Líban mentre dormien

Un altre dels grans reptes del govern somali és el canvi climàtic. Els efectes en aquest racó del planeta són catastròfics. La pitjor sequera de les últimes quatre dècades ha deixat erms molts camps de cultiu i ha acabat amb la vida de tres quartes parts del bestiar del país. Prop de quatre milions de persones pateixen inseguretat alimentària aguda, segons l’ONU. La fam assetja. La que va patir el país el 2011, la primera d’aquest segle, va matar prop de 260.000 persones, la majoria nens. El reportatge Mares que enverinen els seus fills per sobreviure a la fam a Somàlia, de la periodista somali Fathi Mohamed Ahmed, dona compte de la situació desesperada de molts d’ells avui dia. Fathi és l’editora en cap de Bilan, l’únic diari de Somàlia en el qual només treballen dones.

Els desplaçats pel canvi climàtic ja no tornen als seus llocs d’origen perquè ja no tenen l’aliment per viure. Entre els somalis que han aconseguit sortir del país hi ha els que han aconseguit arribar a Europa o el golf Pèrsic. Molts d’altres es mantenen en camps de refugiats en països veïns.