Alemanya manté el veto a l’extrema dreta malgrat el seu primer triomf electoral

El missatge de la dreta moderada cap al debilitat Govern d’Olaf Scholz va quedar així mateix clar: o s’avé a "tornar la frontera", en paraules de Merz, a la migració irregular que continua arribant a Alemanya, o no podrà comptar amb el seu suport per resoldre una qüestió apressant, al carrer i en l’espectre polític.

L’advertència, en direcció a Scholz, es produeix quan des de l’Executiu s’han accelerat ja algunes mesures per agilitzar les deportacions i retallar les ajudes a refugiats rebutjats. L’impacte de l’atemptat gihadista de finals d’agost a Solingen, amb tres morts apunyalats per un soldat sirià d’Estat Islàmic (EI), va fer que la setmana passada comencessin a veure’s resultats.

Els tres socis de govern –socialdemòcrates, verds i liberals– van presentar a tres dies dels comicis un paquet de mesures per endurir la política migratòria i les lleis d’armes. El va seguir divendres la represa de les deportacions a l’Afganistan, interrompudes des de la tornada dels talibans al poder.

"No és suficient. Per cada cinc refugiats que s’expulsen n’entren al país cent més", va argumentar Merz. Hi ha a Alemanya uns 304.000 refugiats que teòricament haurien d’abandonar el país, segons xifres recents d’Interior. D’ells, un 80% seguirà a Alemanya en règim de "tolerats", davant els 56.000 que haurien d’acabar expulsats. Actualment, viuen al país més d’un milió i mig de refugiats, principalment de Síria i l’Afganistan i arribats des de la crisi migratòria del 2015, a més d’un altre milió i mig d’ucraïnesos.

La CDU apressa el Govern a aturar les arribades, cosa que al seu parer s’ha de fer ja a la frontera perquè, afirma Merz, "el sistema de Dublin no funciona". Al·ludeix així a la fórmula del bloc comunitari segons la qual la seva acollida correspon al país per on ingressa el migrant a la UE.

Merz ha emplaçat Scholz a actuar en conseqüència i ha advertit que, si no està disposat a tirar-lo endavant, no té sentit continuar parlant. Aquesta setmana s’han d’iniciar unes consultes entre el tripartit de Scholz i la primera força de l’oposició per abordar la qüestió migratòria. Si Scholz rebutja les seves propostes, "serà la primera i última reunió", adverteix Merz.

El líder de l’oposició conservadora es va presentar l’endemà dels comicis a Saxònia i Turíngia com a vencedor. A Turíngia, on l’AfD va quedar primera amb un 32,8%, perquè correspondrà a la CDU, amb un 23,6%, mirar de formar govern amb la resta de les forces democràtiques. A Saxònia, perquè la CDU va quedar en un primer lloc amb un 31,9%, un punt i mig per sobre de l’AfD.

En la recerca d’aliats, topa la CDU amb una resolució vigent en el partit des del 2017, segons la qual es descarta l’Esquerra com a soci, per considerar-la hereva del comunisme germanooriental. Cal veure com resoldrà la CDU o els seus barons regionals aquesta qüestió a la per si mateix complexa formació multicolor d’un Govern estable.

Tallafocs

"L’únic que és clar és que ningú parlava ahir a la nit de trencar el tallafoc davant la ultradreta. Això és positiu en el camp polític, no es podia donar per habitual. Però en la societat aquest tallafoc ja no existeix i això no es pot obviar", comentava en una reunió amb periodistes el politòleg Torsten Faas. No es pot "ignorar" un 32,8% dels votants, amb qui es conviu en l’àmbit familiar, laboral, al carrer o la consulta mèdica, apunta.

Les opinions entre els que no voten l’AfD estan dividides entre els que rebutgen categòricament aquest partit, pels seus vincles amb el neonazisme, i els que consideren "normalitzada" la seva presència en la vida diària.

"La política migratòria ha dominat la campanya. La percepció general és que Alemanya ha extralimitat la seva capacitat per absorbir tanta migració, que està saturada", va apuntar, d’altra banda, l’així mateix politòloga Julia Reuschenbach. No obstant, segons aquesta experta de la televisió pública ARD, seria un "missatge perillós" fer-li el joc a la ultradreta i assumir les seves receptes. "Faci el que faci la coalició de Scholz o qualsevol futur Govern, mai li semblarà suficient a l’AfD", apunta. "La política migratòria és una qüestió molt complexa, per a la qual no serveixen les propostes falsament simples dels populismes", segons Reuschenbach.

Notícies relacionades

La pressió d’Israel i la tornada de Trump empenyen l’Iran cap a la bomba nuclear

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Mentre Scholz cridava les forces democràtiques a la cohesió per aïllar l’extremisme dretà, des de Berlín la cúpula de l’AfD qualificava d’"antidemocràtic" el tallafoc. Els rostres dels dos presidents del partit ultradretà, Alice Weidel i Tino Chrupalla, eren més seriosos que eufòrics el dia després d’una victòria que marca una fita per als seus, però que el deixa en la condició de proscrit.

El seu líder a Turíngia, Björn Höcke, havia sigut el gran protagonista de la nit electoral. Però l’endemà no va aparèixer per Berlín per celebrar el triomf amb els seus. Va aconseguir el millor resultat per al seu partit i des de la seva posició de capitost de l’ala més extremista. No obstant, no va aconseguir el mandat directe per a la nova cambra regional, ja que la victòria al seu districte va ser per a la CDU.