La dreta moderada té la clau

La CDU pot ser la gran beneficiada de les recents eleccions regionals alemanyes davant les generals del 2025: el veto a l’extremista Höcke, líder de l’AfD a Turíngia, podria donar-li el govern d’aquest estat. I a Saxònia va guanyar, superant, encara que fos per pocs vots, la ultradreta.

La dreta moderada té la clau
3
Es llegeix en minuts
Gemma Casadevall
Gemma Casadevall

Corresponsal a Berlin

ver +

L’est alemany va rugir i va donar diversos cops als partits establerts, especialment a la coalició entre socialdemòcrates, verds i liberals del canceller Olaf Scholz. A la victòria de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) a Turíngia, on va obtenir la posició de primera força, o el seu segon lloc a Saxònia, s’hi va sumar la irrupció del nou populisme esquerrà que lidera Sahra Wagenknecht, a la porta del qual haurà de trucar la dreta moderada de la CDU per poder governar. Wagenknecht deixa així ferida de mort L’Esquerra, el partit que durant anys va aglutinar el vot de protesta al territori de l’antiga Alemanya comunista i al qual ara va donar l’esquena el seu votant, probablement perquè el considera "domesticat" pels partits establerts.

¿Per què va guanyar la ultradreta?

Els resultats dels comicis regionals d’aquest diumenge no difereixen gaire dels obtinguts per l’AfD en les passades eleccions europees: a Turíngia es va disparar al 32,8%, davant del 30,7% de juny, mentre que a Saxònia va obtenir un 30,6%, després del 31,8% dels comicis a l’Eurocambra. És un vot transversal, que arriba a tots els estrats socials i que pot anar a més, si es manté la tendència. El seu màxim ressò el troba entre els votants entre 18 i 24 anys, amb un 38% a Turíngia. Entre els més grans de 70 anys baixa al 19%. En la franja entre 16 i 18 anys, sense dret a vot en aquests comicis, es troba en un 48%.

¿Podrà governar el radical Höcke?

El líder de l’AfD a Turíngia, Björn Höcke, la resta de l’espectre parlamentari el descarta com a soci. Höcke representa l’ala més radical d’un partit al qual exclouen, pel seu extremisme, les dues grans famílies de la dreta populista europea, Conservadors i Reformistes, el grup de la italiana Giorgia Meloni, i els Patriotes per a Europa de l’hongarès Viktor Orbán i la francesa Marine Le Pen. La figura de Höcke li serveix a l’AfD per captar vots, però no per avançar cap al poder. Ho tindria més fàcil el seu correligionari de Saxònia, Jörg Urban, menys estrident. Però allà la primera força va ser la CDU.

¿Aguantarà la coalició de govern de Scholz?

La nit electoral va ser agra per al Partit Socialdemòcrata (SPD) de Scholz, que ja estava en mínims als dos estats de l’est. Molt pitjor va ser la situació per als seus socis Els Verds, que només tindran escons a Saxònia, i sobretot per als liberals, que van quedar fora de totes dues amb resultats propis d’una formació marginal, sobre l’1,5%. Les pròximes eleccions generals estan convocades per al 28 de setembre del 2025. Scholz va començar ja a aplicar la seva recepta per mirar d’aguantar aquell any: agilitzar les expulsions de migrants irregulars, retallar els subsidis als sol·licitants d’asil rebutjats i endurir la seva política migratòria.

Notícies relacionades

¿És la dreta moderada la vencedora dels comicis?

De moment, la CDU té les millors cartes no només per mantenir-se al capdavant del govern regional de Saxònia, sinó també per guanyar el lideratge del de Turíngia, el cap de govern del qual va ser en les dues últimes legislatures l’esquerrà Bodo Ramelow. Amb això reforçarà les seves posicions a escala dels poders regionals i, a més, millora les seves perspectives de cara a les generals del 2025. En les passades europees es va coronar com a primera força amb un 30%, gairebé el doble que la seva perseguidora, l’AfD. Té, a més, la següent oportunitat de revalidar-se com a salvadora en nom de la democràcia en les regionals de Brandenburg, que se celebren el 22 de setembre. Els sondejos situen l’AfD en un 24%, quatre punts per sobre tant de la CDU com de l’SPD, que actualment lidera el govern regional d’aquest land que envolta la ciutat de Berlín.

Temes:

Govern CDU