L’agitador ultra d’AfD que juga a assemblar-se a Hitler

L’elecció de Kemmerich va desencadenar tot un terratrèmol polític i la intervenció de la llavors cancellera, Angela Merkel, ordenant des de Sud-àfrica, on estava en visita oficial, que es revoqués una cosa que, de facto, implicava la ruptura del cordó sanitari sobre l’AfD amb complicitat del seu partit, la CDU. Hi va haver dimissions en cascada i denúncies ultradretanes per la ingerència de Merkel. Finalment, es va repetir l’elecció i es va reparar, tot i que notablement esquerdat, el cordó.

No és l’única provocació que es recorda a Alemanya cada vegada que es repassa la trajectòria de Höcke. Però il·lustra la capacitat del líder de l’AfD a Turíngia per sacsejar el tauler fins i tot quan exerceix teòricament un paper secundari, com va ser l’elecció fugaç de Kemmerich. Se li pronostica una victòria de la qual és absolut protagonista: el primer lloc en les eleccions regionals de Turíngia, una fita per al seu partit, fins i tot si a continuació no arriba, per bloqueig de la resta de les forces electes, al lloc de primer ministre. Els sondejos li donen més d’un 30%, un triomf sense pal·liatius, més si es té en compte que el segon, la CDU, quedaria en un 22%.

De 52 anys, aspecte juvenil i dinàmic, originari de l’oest del país i professor d’Història, no només juga amb la imatge de Hitler. També es presenta recorrent el seu land amb moto, junt amb altres motards. Al seu cartell de campanya s’exhibeix amb unes ulleres de sol blaves, com els seus ulls, com si fos un dipositari de l’eterna joventut. És, com sol repetir en els seus mítings, el rei del Tiktok i les xarxes socials de la política alemanya; cada una de les seves aparicions genera desenes de milers de clics.

Pedra a la sabata

La seva reverència de falsa submissió de fa quatre anys no és la seva única provocació relacionada amb Hitler o el nazisme. Se li ha aixecat en set ocasions la immunitat parlamentària per investigar-lo per càrrecs relacionats amb la incitació a l’odi, el negacionisme i l’ús de símbols nazis. Recentment, va ser condemnat per utilitzar una d’aquestes consignes, que ell va al·legar desconèixer. No li va servir aquesta excusa, per la seva condició d’historiador i a més perquè va reincidir en el seu ús després del procés judicial.

Mai ha volgut càrrecs al partit a escala federal, però des de Turíngia ha sigut una pedra a la sabata per als corrents moderats d’un partit que, des de la seva creació el 2013, han anat abandonant un rere l’altre els membres fundacionals. La cúpula de l’AfD va arribar a instar-lo a desarmar un moviment intern anomenat Der Flügel, o L’Ala perquè la seva toxicitat com a agrupació patrioticoètnica extremista amenaçava de col·locar el conjunt del partit sota observació dels serveis d’espionatge d’Interior.

No només es va escapolir de les ordres superiors, sinó que també va arraconar el president del partit, Jörg Meuthen, representant dels anomenats moderats, fins a precipitar la seva sortida, el 2022. Des de llavors, ha amplificat el seu domini sobre la cúpula nacional bicèfala entre Alice Weidel i Tino Chrupalla.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Res sembla frenar-lo, fet que el converteix en perillós. A la campanya electoral de Turíngia ha donat una versió més moderada de si mateix que en les seves arengues, en format reduït, davant correligionaris neonazis. Comparteix amb el líder dels identitaris austríacs, Martin Sellner, l’objectiu de la remigració, o expulsió massiva de migrants irregulars i fins i tot ciutadans d’origen no alemany. Però un es cuida molt d’exhibir símbols identificables com a anticonstitucionals, pel seu parentiu amb la ideologia nazi.

El seu lloc no és a Berlín, sinó a Erfurt, la capital de Turíngia, respon quan se li pregunta per què no aspira a poder ocupar un càrrec nacional. A Turíngia hi ha també Weimar, la ciutat que va donar nom a la república d’entreguerres democràtica alemanya, que Hitler va fer caure després de la seva arribada al poder.