La maledicció del primer ministre

Ser primer ministre a França és un repte a l’altura de molt pocs. Sobre ell recau una important pressió, a més d’unes altes expectatives que provoquen que, en la majoria dels casos, no compleixin una legislatura completa. Per això ara, l’elecció d’un de nou, després de les eleccions legislatives avançades, s’ha convertit en el principal escull per formar govern i sortir del bloqueig polític que viu el país des del juny.

La presidència a França dura cinc anys, però sovint hi ha un canvi de lideratge a meitat del mandat, sobretot si el president aspira a una reelecció. Per això, en la política francesa hi ha una alta rotació en el càrrec de primer ministre, per buscar un nou líder capaç d’afrontar els canviants desafiaments i respondre a l’evolució del panorama polític.

Per trobar un dirigent que hagi complert amb els cinc anys de legislatura hauríem de remuntar-nos al 2007 amb François Fillon, que va ser primer ministre durant la presidència de Nicolas Sarkozy, fins al 2012, i es va centrar en importants reformes econòmiques, com l’augment de l’edat de jubilació de 60 a 62 anys o el "paquet d’alleujament fiscal", que incloïa l’eliminació de l’impost sobre successions. Des d’aleshores, el temps mitjà de durada en el càrrec no ha superat els dos anys i mig.

En la Cinquena República, la dimissió d’un primer ministre és habitual, en resposta a canvis polítics o conflictes amb el president. Des del 2007, França ha vist passar per Matignon set primers ministres. El que menys va durar va ser l’actual candidat al lloc, Bernard Cazeneuve, que només hi va estar cinc mesos entre el 2016 i el 2017. L’última dimissió, la de Gabriel Attal. La seva renúncia va ser rebutjada pel president amb una condició: aguantar en funcions fins després dels Jocs Olímpics.

Des que Macron va arribar al Palau de l’Elisi el 2017, per Matignon han passat quatre primers ministres: Édouard Philippe –que és el que més temps ha durat en el càrrec, 3 anys i 11 mesos–, Jean Castex, Élisabeth Borne i Gabriel Attal, que només ha durat sis mesos, després de l’anunci del president de convocar eleccions legislatives avançades al juny.

Durant el mandat de Macron, el seu govern ha hagut de lidiar amb la crisi social dels armilles grogues, la pandèmia de la covid-19, la guerra d’Ucraïna i, com a conseqüència, la inflació de la qual França es va veure especialment afectada. A més, l’últim any Gabriel Attal ha hagut d’enfrontar-se, nouvingut al càrrec, a la revolta dels agricultors i al conflicte entre Israel i Hamàs, del qual França s’ha vist esquitxada, ja que compta amb la comunitat jueva més gran d’Europa i una important presència musulmana.

Desafiaments que compliquen encara més la tasca de trobar el candidat perfecte per al lloc, especialment, amb una Assemblea Nacional sense majories clares i amb una dreta i una esquerra tradicionals fracturades.

Consultes

En aquest context, Macron, va seguir ahir amb les consultes per nomenar un nou primer ministre amb els seus dos predecessors, el socialista François Hollande i el conservador Nicolas Sarkozy, després de rebre el nom que més ha sonat per al càrrec, Bernard Cazeneuve.

Cap dels tres va fer declaracions a la sortida del Palau de l’Elisi i no s’ha filtrat res en un primer moment de les converses, que van continuar a la tarda amb diverses personalitats polítiques, com l’exministre dretà i president de la regió Hauts de France (Alta França), Xavier Bertrand, que ha aparegut en les travesses en els últims dies com una de les opcions que estudia Macron per liderar el Govern.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Cazeneuve és per a Macron l’alternativa d’una esquerra molt moderada a Lucie Castets, la primera ministra que vol imposar des de fa un mes i mig, sense èxit, la coalició d’esquerra del Nou Front Popular (NFP).

Sobre la possibilitat d’aquest nomenament, el primer secretari del PS, Olivier Faure, va declarar que censurarà "qualsevol continuïtat amb el macronisme" i va recordar que ni té i ni ha buscat el suport de l’NFP. Més taxativa encara va ser la cap del grup parlamentari d’LFI a l’Assemblea Nacional, Mathilde Panot, que va avisar: "Censurarem qualsevol govern que no estigui dirigit per Lucie Castets".