La ultradreta guanya per primer cop en un estat alemany a l’imposar-se a Turíngia

Les projeccions de vot de la televisió pública ARD situaven l’AfD dues hores després del tancament de les escoles en un 32,9%, dos punts per sobre dels pronòsticst, i en un 30,8% a Saxònia, en els dos casos un notable augment respecte als últims comicis estatals La participació es va acostar al 73,5%.

No es preveu que Höcke pugui convertir-se en primer ministre, ja que la resta dels partits descarten tota cooperació amb ell. A Saxònia, la guanyadora serà la conservadora CDU, que amb un 31,8% té bones opcions per defensar la coalició que fins ara liderava el seu primer ministre, Michael Kretschmer, amb verds i socialdemòcrates.

A Turíngia la formació de govern es presenta complexa, però qui hi té més bones cartes és la CDU, que va obtenir el 23,8%. Necessita atraure, entre d’altres, la nova formació de l’esquerranisme populista que capitaneja Sahra Wagenkneckt (BSW), que també descarta cooperar "amb els nazis", segons el seu líder. El partit, nascut fa cinc mesos, es va disparar al 15% a Turíngia i a l’11,9% a Saxònia. El seu triomf és a costa de la defenestrada L’Esquerra, el partit del qual es va escindir la BSW i al qual pertany Bodo Ramelow, primer ministre de Turíngia en les últimes dues legislatures. A Saxònia va quedar fins i tot fora de la Cambra regional, un cop dur per a un partit que, després de la reunificació alemanya, va tenir els seus bastions en aquesta part del país.

L’est alemany també li va clavar un cop ben fort al Partit Socialdemòcrata (SPD) del canceller Olaf Scholz, que va quedar en un 7,8% a Saxònia i en un 6,2% a Turíngia. Els seus socis verds en la coalició a Berlín estan en la corda fluixa del 5% a Saxònia, mínim per tenir escons, i serà extraparlamentari a Turíngia, mentre que el tercer membre del seu govern, els liberals, queden fora de totes dues cambres.

Malgrat ser comicis regionals, hi havia una gran expectació a tot Alemanya. Era la primera prova a les urnes després de les eleccions europees, en què l’AfD va ser la força més votada a l’est de l’Alemanya. Llavors es podia interpretar que es va deure, en part, a l’anomenat vot de protesta o de la crispació, mentre que ara es tractava d’elegir un futur govern.

El Parlament regional d’Erfurt, capital de Turíngia, va ser diumenge un formiguer de periodistes al ser l’únic lloc previst per captar les reaccions de Höcke després dels resultats. Era, sens dubte, el triomfador de la nit, envoltat dels seus guardaespatlles i desenes de càmeres pendents dels seus moviments. L’AfD va prohibir l’accés als periodistes a la seva festa electoral. El partit ha fet seu un dels lemes del moviment islamòfob Pegida, que es referia de manera sistemàtica als mitjans amb el terme Lügenpresse (premsa mentidera).

Patacada per al Govern

Per al tripartit de Scholz es va confirmar una patacada que semblava programada. Les promeses del canceller d’accelerar deportacions i retallar subsidis a sol·licitants d’asil en espera d’expulsió s’han percebut com solucions a la desesperada. Tampoc han sigut gaire convincents o fins i tot jurídicament inviables les fórmules proposades per la CDU, primera força a escala nacional després de les europees, per negar l’asil de manera general a sirians i afganesos.

L’impacte de l’atemptat a ganivetades de Solingen, a l’oest del país, comès el 23 d’agost per un sirià que es considera "soldat" d’Estat Islàmic, ha marcat la recta final d’aquestes regionals. La represa, fa uns dies, de les deportacions a l’Afganistan, interrompudes des del retorn dels talibans al poder el 2021, és només un primer pas. Al grup de 28 afganesos que van ser entregats a Kabul per mediació de Qatar, han de seguir altres mesures, segons exigeix al tripartit de Scholz el conjunt de l’espectre polític. És a dir, des de l’oposició conservadora a l’AfD fins a l’esquerrana BSW, que en matèria d’asil defensa una línia dura similar a la ultradreta.

Connotacions històriques

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Roma vol cobrar 2 euros als visitants de la Fontana di Trevi

La posició de primera força a Turíngia és d’alt valor simbòlic per a Höcke, ja que el seu radicalisme i proximitat al neonazisme li han costat enfrontaments amb la cúpula nacional del seu partit, però ara ha aconseguit una fita per a la ultradreta. La ciutat de Weimar, la segona d’aquest land, s’identifica no només amb els grans clàssics, com Goethe i Schiller, sinó també amb la república d’entreguerres que va derogar Adolf Hitler després de la seva arribada al poder, el 1933. Tres anys abans, Turíngia s’havia convertit en la primera regió on els nazis van entrar en un govern.

Són molts els símbols, malgrat que des del punt de vista històric es coincideix que la República de Berlín, com sovint es denomina políticament l’Alemanya actual, no és una democràcia feble i fràgil, com sí que ho va ser la de Weimar.