Mongòlia desatén l’ordre de detenció de Putin dictada pel TPI

La visita de Putin es va produir en el marc de la commemoració d’una victòria militar de Rússia i Mongòlia en la Segona Guerra Mundial (el 85è aniversari de la batalla del riu Khalkh, en què tropes soviètiques i mongoles es van enfrontar a forces japoneses).

És la primera vegada que el president rus visita un país membre del Tribunal Penal Internacional des que l’organisme va emetre una ordre d’arrest en contra seu el 2023 com a "presumpte responsable" de deportar il·legalment nens ucraïnesos i traslladar-los de zones ocupades a Ucraïna a Rússia, cosa que suposa un crim de guerra segons el tractat d’aquest tribunal, l’Estatut de Roma.

Els delictes de què se l’acusa es van produir almenys des del 24 de febrer del 2022 al "territori ocupat d’Ucraïna", segons el TPI, que considera que hi ha "motius raonables" per creure que Putin té "responsabilitat penal individual" pel crim de guerra que suposa la deportació de menors.

Des d’aquell moment, Putin ha limitat molt els seus viatges a l’estranger, i ha evitat els països que havien ratificat el Tractat de Roma, que va ser l’origen del TPI. Mongòlia va firmar el tractat el 2000, el va ratificar el 2002 i n’és un estat membre des del 2003. El juny passat, el país va reafirmar el seu suport "infrangible" a aquest tribunal, juntament amb 92 membres més.

L’Estatut de Roma estableix que els estats membres han d’actuar si una persona que és objecte d’una ordre d’arrest entra al seu territori. El TPI va recordar la setmana passada que els països tenen l’"obligació" de detenir els individus contra qui existeix una ordre de detenció. Però a la pràctica, el tribunal no té un mecanisme d’execució eficaç i els estats membres poden estar exempts de realitzar detencions si fer-ho entra en conflicte amb certes obligacions del tractat o amb la immunitat diplomàtica.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Si Mongòlia no reacciona, el TPI podria remetre el cas a l’Assemblea dels estats part. Aquesta assemblea, que es reuneix una vegada a l’any, al seu torn podria condemnar la violació de Mongòlia a través de l’anomenat "procediment d’incompliment". No obstant, les eventuals sancions de l’assemblea es limiten essencialment a una amonestació verbal. Una altra opció seria que el tribunal ho remeti al Consell de Seguretat de l’ONU, cosa que implicaria conseqüències des del punt de vista jurídic, diplomàtic i de reputació.

El Kremlin va dir la setmana passada que no temia que el president Putin fos detingut . "No, no estem preocupats […] Tenim un magnífic diàleg amb els nostres amics de Mongòlia", va concloure el portaveu de la presidència russa, Dmitri Peskov, a les preguntes sobre si existien temors al respecte.