Crisi política

Zelenski emprèn el canvi més gran en el seu Govern des de l’inici de la guerra

El president justifica la remodelació per la necessitat d’aconseguir «nova energia» per reforçar Ucraïna 

Kuleba, ministre d’Exteriors i un dels polítics més coneguts a l’exterior, serà substituït

Zelenski emprèn el canvi més gran en el seu Govern des de l’inici de la guerra
3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

"Necessitem nova energia avui, i aquests passos estan dirigits únicament per reforçar el nostre estat en diferents direccions". Flanquejat pel primer ministre d’Irlanda, Simon Harris, de visita a Kíiv, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va donar ahir la seva explicació a la remodelació més important del seu Govern empresa des de l’inici de la invasió per Rússia el febrer del 2022. Cinc ministres, inclòs Dmitró Kuleba, titular d’Exteriors i sens dubte una de les figures polítiques d’Ucraïna més conegudes a l’exterior, han presentat la seva dimissió, una crisi governamental que, segons els analistes, fa un llarg temps que es cuina, però que ha sigut posposada a causa que el cap de l’Estat ha hagut de dedicar últimament el seu temps a converses per garantir el manteniment de l’ajuda militar procedent d’Europa i els EUA.

A més del cap de la diplomàcia, els ministres i carteres afectats són Denís Maliuska, al capdavant de Justícia, Oleksandr Kamishin, d’Indústries Estratègiques, Ruslan Strilets, en Protecció del Medi Ambient i Recursos Naturals, i el director del Fons de Propietat Estatal, Vitali Koval. Els noms dels seus substituts seran anunciats en les pròximes hores. A última hora de la tarda, aquest va avançar el nom del nou titular d’Exteriors: Andrí Sibiga, número dos del ministeri i exambaixador a Turquia.

Independentment d’aquests nous nomenaments, els analistes coincideixen a dir que el moviment emprès per Zelenski constitueix sobretot una renovació de rostres que no portarà cap modificació de pes en la política interior o exterior de Kíiv. "No hi haurà grans canvis en la política", augura per a EL PERIÓDICO Yevhen Fedchenko, cofundador de Stop Fake, una pàgina web especialitzada en desinformació russa i director de l’escola de Periodisme Mohyla, que diu que els nomenaments confirmaran que l’"administració presidencial jugarà un paper rellevant".

Tant Fedchenko com altres analistes donen per descomptat que alguns dels ministres dimitits seran nomenats en càrrecs d’importància, atesa la relativa absència de quadros qualificats procedents de les files de la formació governamental. En particular, el dimitit Strilets, ministre d’Indústries Estratègiques, un home que ha aconseguit impulsar la producció de material militar en aquest país envaït per una potència dotada de recursos molt superiors. A més, s’ha confirmat que Olha Stefaníxina, vice primera ministra per a la Integració Europea i Atlàntica, seguiria al seu lloc i assumiria a més la cartera de Justícia.

Crítiques a la seva oportunitat

Notícies relacionades

Més enllà del significat polític d’aquesta crisi ministerial, alguns analistes han criticat la seva oportunitat. "No és el millor moment, la guerra està encara en marxa, i el nomenament de noves cares implicarà forçosament retards" fins que els nous membres del Govern es familiaritzin amb la seva cartera, ha afirmat un expert ucraïnès que prefereix no revelar el seu nom. En particular, el relleu de Kuleba com a titular d’Exteriors és considerat un pas enrere, "ja que la diplomàcia és clau" per complementar "l’esforç de guerra".

Certament, l’anunci de la remodelació governamental es produeix en un moment de gran rellevància per al país eslau, que pateix diàriament atacs aeris mitjançant míssils o drons, i ha d’afrontar els avanços de l’Exèrcit rus sobre la localitat de Pokrovsk, al Donbàs. A Lviv, a l’oest del país i a més de 900 quilòmetres de qualsevol línia del front de guerra, set persones, entre elles tres nens, van perdre la vida a causa d’un bombardeig amb míssils hipersònics. El dia anterior, a Poltava, almenys 53 persones van perdre la vida i 300 més van resultar ferides durant un altre atac aeri contra un institut militar que forma especialistes en telecomunicacions.