Netanyahu esborra Cisjordània del mapa

Benjamin Netanyahu va comparèixer dilluns davant els mitjans per donar compte de la mort d’uns altres sis ostatges israelians a la Franja, assassinats per Hamàs poc abans del seu rescat, segons el seu Govern. Però fidel al seu estil, no va trigar a escórrer el bony i canviar de tema malgrat la indignació que a aquelles hores recorria els carrers israelians. Recorrent a diversos mapes, va explicar les seves objeccions a retirar les tropes de la frontera entre Gaza i Egipte, un dels requisits de Hamàs per acceptar la proposta d’alto el foc. El missatge que tots van interpretar és que Netanyahu pretén ocupar la Franja indefinidament i abandonar a la seva sort els ostatges que segueixen a l’enclavament. Però el subtext guardava una altra sorpresa. Als mapes que va utilitzar durant la seva presentació ni tan sols apareixia la Cisjordània palestina. Havia sigut literalment esborrada del mapa i oficiosament annexionada per Israel.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

No és la primera vegada que passa. Ja va passar el setembre de l’any passat a l’Assemblea General de l’ONU, on Netanyahu va presentar un mapa de la regió en què Israel ocupa tot l’espai des del riu Jordà fins al mar Mediterrani, els contorns de la Palestina històrica previs a la seva partició el 1947. Aquesta vegada al mapa de la regió només apareixia Gaza com a entitat separada, un petit requadre groc davant un oceà més pàl·lid del mateix color anomenat Israel. Ni Jerusalem Est, il·legalment annexionada per l’Estat jueu després de la seva conquesta militar a la guerra dels sis dies (1967), ni Cisjordània, on viuen tres milions de palestins.

Les omissions cartogràfiques no van ser una distracció. "Està clar que el Govern messiànic d’Israel està activament annexionant-se la Cisjordània ocupada", va escriure a X l’oenagé israeliana Peace Now, partidària de la solució dels dos estats. "Aquest mapa de la conferència propagandística d’ahir a la nit ho fa innegable". Aquesta annexió va ser durant molt temps tabú, per més que els successius governs israelians hagin incentivat activament el trasllat de població jueva als territoris ocupats des de 1967. Essencialment perquè enterraria definitivament la possibilitat de crear un Estat palestí. Però en els últims anys el tabú s’ha desdibuixat, a mesura que l’ultranacionalisme de tall religiós guanyava terreny a la societat israeliana i el món s’atipava d’existir en el conflicte. El 2017 el Likud de Netanyahu va aprovar una resolució instant els seus legisladors a "buscar" l’annexió plena de Cisjordània, a la qual Israel anomena oficialment Judea i Samaria, els noms bíblics de la regió. Les caretes van caure definitivament amb el desembarcament dels colons messiànics en el seu últim Govern. La plataforma, aprovada el 2022, diu explícitament que "el poble jueu té el dret exclusiu a tota la Terra d’Israel". Un manifest que va ser acompanyat del compromís per estendre la sobirania israeliana a tot Cisjordània. I en aquestes hi som. Des de la massacre de Hamàs del 7 d’octubre, que va posar en marxa l’assalt genocida sobre Gaza, s’ha accelerat l’expulsió de palestins dels seus llogarrets a Cisjordània, la nacionalització de terres i el setge sobre les localitats cisjordanes, on han mort més de 600 palestins en deu mesos. Allà no governa Hamàs, però diversos ministres israelians han demanat "evacuacions temporals" de la seva població o que es declari formalment la guerra també sobre Cisjordània.