Alemanya, paradigma de la crisi europea

La debacle electoral dels partits de la coalició governamental alemanya socialdemòcrata-verd-liberal en els comicis celebrats l’1 de setembre als estats de Turíngia i Saxònia a l’est i el significatiu avanç de la ultradreta i de l’esquerra radical reflecteixen l’elevat nivell de descontentament social.

La focalització dels polítics i els mitjans de comunicació en la qüestió de la immigració serveix per amagar les arrels reals d’aquest descontentament: augment de la desigualtat, pèrdua de poder adquisitiu, deteriorament dels serveis públics, cost de l’habitatge, declivi econòmic i industrial i retorn a la política d’austeritat, quan Alemanya i els altres països de la Unió Europea (UE) necessiten més que mai una decidida política industrial, tecnològica, de defensa i d’inversió pública per no quedar-se encara més enrere respecte als Estats Units i la Xina.

Alemanya és un paradigma de la crisi socioeconòmica i política en què s’està enfonsant la UE, a causa de la inèrcia i passivitat de molts dirigents europeus que, com va assenyalar a l’abril el salvador de l’euro i expresident del Banc Central Europeu (BCE) Mario Draghi, continuen vivint amb les normes i la mentalitat del "món d’ahir".

A Turíngia, els tres partits de la col·lació governamental alemanya només van aconseguir sumar el 10% dels vots. Els socialdemòcrates del canceller Olaf Scholz van quedar en cinquè lloc amb el 6,1% dels vots i els Verds i liberals no van aconseguir cap diputat al Parlament del land. Malgrat una participació molt elevada del 73,6%, la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) va guanyar les eleccions amb el 32,8% dels vots. Els dos partits d’esquerra radical –la nova coalició Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) i L’Esquerra (Die Linke)– van sumar el 28,9%, mentre que els conservadors de la CDU van obtenir el 23,6%.

A Saxònia, va guanyar per poc la CDU amb el 31,9%, seguida de la ultra AfD amb el 30,6%. El tercer lloc, com a Turíngia, va ser per a la nova aliança d’esquerra BSW amb l’11,8%. Les dues forces d’esquerra radical van sumar el 16,3% dels vots, molt per sobre dels vots recollits globalment pels tres partits de la coalició governamental (13,3%). A escala global d’Alemanya, els sondejos col·loquen l’AfD com a segona força del país amb el 18% dels vots, per davant del 15% dels socialdemòcrates (SPD). En les eleccions europees de juny, l’AfD ja va ser la segona força més votada (15,9%), superant l’SPD (13,90%).

Alemanya és el tercer país de la UE amb el repartiment més desigual de la riquesa després de Suècia i la República Txeca, segons les dades del Global Wealth Databook 2023 de la Unió de Bancs Suïssos (UBS). El 10% de les llars més riques d’Alemanya concentren el 63% de la riquesa total del país. Les pujades salarials a Alemanya no han compensat la pèrdua de poder adquisitiu per la pujada de la inflació el 2022-2023 i la desigualtat salarial s’està agreujant dins del país, segons l’informe Benchmarking Working Europe 2024, de l’Institut Sindical Europeu (ETUI).

A les crítiques per les greus deficiències en sanitat i educació, s’han sumat a la congestió, deteriorament i mal funcionament de la xarxa ferroviària per la falta d’inversions causada per la política d’austeritat de la cancellera Angela Merkel. A més, en els estats d’Alemanya oriental se suma el malestar ciutadà per creure que són tractats, ells i els seus territoris, com a ciutadans de segona 34 anys després de la reunificació.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Caracas insisteix sense proves en la conspiració contra Maduro

L’economia alemanya passa per una profunda crisi amb quatre trimestres seguits amb un producte interior brut (PIB) anual inferior al mateix trimestre de l’any anterior i amb 209.000 aturats més al juliol que un any abans, segons indica l’Eurostat. La producció industrial és un 4,1% inferior a la de fa un any, l’activitat de la construcció ha caigut un altre 4,4% anual i la confiança inversora està en el nivell més baix dels últims vuit anys. El grup Volkswagen es planteja tancar dues fàbriques a Alemanya i el gegant químic BASF trasllada producció fora del país, igual que Infineon, el fabricant alemany més gran de semiconductors.

En aquest context, els ajustos pressupostaris i les retallades d’inversió, imposades pel ministre de Finances, el liberal Christian Lindner, semblen la recepta per a un desastre socioeconòmic i polític, amb la particularitat que és el soci menor de la coalició governamental i el seu partit FDP només té el suport del 5% dels votants, segons els sondejos.