Jean-Pierre Lacroix : "El nombre de conflictes que impacten massivament en civils no té precedents"

Dues realitats aterridores gairebé a parts iguals es desdibuixen en les paraules de Jean-Pierre Lacroix (nascut a París fa 64 anys), encarregat d’Operacions de pau de l’ONU. El món es troba probablement en el pic més alt de conflictes des de la Segona Guerra Mundial, i l’extrema divisió dels actors globals, amb Europa i els EUA, d’una banda, i Rússia i sovint la Xina de l’altra, estan tornant la tasca de donar una pau real i duradora a molts països en conflicte, un objectiu cada cop més difícil al qual arribar. Tot això quan "els conflictes estan més interconnectats que mai" i "s’estan sobrepassant els límits del dret humanitari internacional, amb violacions massives", diu el diplomàtic francès amb 30 anys de carrera diplomàtica.

Diu vostè que les divisions entre les potències estan debilitant els esforços de l’ONU per posar fi als conflictes.

És molt senzill: les missions de manteniment de la pau són creades pel Consell de Seguretat de l’ONU i totes tenen per objectiu aconseguir una pau duradora. Però aquestes missions no poden complir [amb aquesta missió] ni avançar en aquests esforços sense un suport conjunt i compromès dels estats membre. I avui en tenim menys d’això; tenim més divisió. Això soscava les possibilitats de canvis polítics.

¿Podrien desaparèixer les missions?

No estic dient això. Actualment, hi ha més de 70.000 cascos blaus [arreu del món] que fan tot el possible per protegir els civils i mantenir els alts el foc. El problema és que l’objectiu final de les missions és que el procés de pau es completi i que els països arribin a pau i estabilitat. Això s’ha aconseguit a molts països com Cambodja, Timor Oriental, Sierra Leone i Libèria, però va passar al passat, en una època en què hi havia una unitat més gran.

I en aquesta divisió alguns dels bàndols en disputa han aprofitat per posar en discussió l’ONU. ¿No ha finalitzat així, el 2023, la missió a Mali?

Va tenir un paper important.

¿Al Congo també, veritat?

Especialment al Congo oriental, tenim la combinació de tres factors. El primer és un Estat feble, especialment [en garantir] la seguretat i l’estat de dret. En segon lloc, hi ha hagut una proliferació de grups armats que operen tant amb finalitats econòmiques, com l’explotació de recursos naturals, i que també és fruit de tensions ètniques. I, tercer, hi ha hagut interferències de països veïns. La MONUSCO ha sigut allà per més de dues dècades, i aquest any l’última retirada ha sigut de Kivu del Sud. Però els pròxims passos d’aquesta retirada encara han de ser examinats i decidits mitjançant consultes entre l’ONU i el Govern del Congo, i en última instància hauran de ser aprovats pel Consell de Seguretat.

Però va ser el Govern congolès el que va demanar que se n’anessin.

Això és correcte. No obstant, el president Félix Tshisekedi també ha dit repetidament que la retirada ha de ser gradual i responsable perquè la situació no es deteriori. Actualment, el nombre de civils que protegeix la MONUSCO continua sent significatiu. En algunes zones fins i tot estem sols i hi ha molt poca presència de l’Exèrcit congolès.

¿Al sud del Líban estan podent complir el seu mandat? Informes parlen de trets a posicions de les Nacions Unides.

És una situació òbviament molt complexa i preocupant a causa de l’intercanvi de foc [entre l’Exèrcit israelià i Hezbol·là] cada dia des del 7 d’octubre [amb els atemptats de Hamàs]. Hi ha hagut una intensificació de la violència, amb morts de civils als dos costats, desplaçaments massius de població i diversos cascos blaus ferits; fins i tot ha sigut assassinat un contractista d’UNIFIL (la Força Provisional de les Nacions Unides per al Líban). He vist personalment els danys causats pels trets a l’àrea de la missió. Ara, UNIFIL continua complint el seu mandat; és difícil, però en certa manera és més important que mai, perquè és l’únic canal de comunicació entre les dues parts i juga un paper important a la deconflictualització. He d’afegir que totes les parts continuen recolzant la presència d’UNIFIL i que fins i tot volen que jugui un paper en donar suport a la implementació d’un cessament [eventual] al foc. Tot i que també ens hem estat preparant per a l’eventualitat que hi hagi un empitjorament de la situació al sud del Líban.

França ha sigut l’últim gran país a fer un gir a favor del Marroc en el seu pla sobre el Sàhara Occidental.

La posició de l’ONU respecte al Sàhara Occidental no ha canviat i està basada en la resolució del Consell de Seguretat [de 1991, que reconeix que el poble sahrauí té dret a la seva autodeterminació]. Tampoc he rebut cap indicació dels membres del Consell de Seguretat que no estiguin considerant l’extensió del mandat [de la missió de pau allà].

¿Alguna altra zona o país que el preocupi?

Les situacions més urgents són al Pròxim Orient, el Líban, el Congo, i també el Sudan del Sud i la República Centreafricana. Crec que és important remarcar que estem en un moment en què el nombre de conflictes extremadament greus que impacten massivament en la població civil és sense precedents. El Sahel és així mateix molt preocupant. I, per descomptat, molts altres llocs, com Líbia.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

I són 75 anys de les Convencions de Ginebra.

Però el nostre paper és no pas rendir-nos.