Christos Christou: "Com a ésser humà i com a pare, estic devastat pel que veig a Gaza"

Christos Christou, cirurgià grec i president internacional de Metges Sense Fronteres (MSF) des del 2019, a estones es converteix en un torrent de paraules. S’apassiona i s’indigna alhora quan explica el que ha passat des de la firma dels Convenis de Ginebra, pedra angular contra la barbàrie de les guerres, les lleis del dret internacional humanitari (DIH), que acaben de complir 75 anys. La situació ha empitjorat encara més en els últims 25 anys, des de 1999, quan MSF, una de les organitzacions humanitàries més prestigioses amb presència en més de 60 països, va rebre el premi Nobel de la pau. "Si mirem el que passa al Mediterrani, veiem com el context en el qual operen MSF i altres organitzacions s’ha tornat més hostil", afirma.

Es compleixen els dos aniversaris, però tot sembla més trencat i assilvestrat que mai.

Seré molt honest. Avui tots veiem el DIH com una cadira trencada que hem d’arreglar. És la millor eina que tenim, però no és respectada. Ni els estats ni els grups armats estatals el respecten. A Ucraïna, a Gaza, no hi ha hagut cap respecte. Però molt ha canviat també des que MSF va rebre el Nobel de la pau. Ara apunten a les organitzacions. Hi ha un atac i una penalització de l’ajuda humanitària.

Alguns diuen que l’acció humanitària està polititzada.

[Referent a MSF] Som metges i treballadors del sector de la salut. El que ens guia és un esperit d’imparcialitat. És la nostra força. Però, com a metges, per descomptat, també som testimonis del que ens expliquen els nostres pacients, i volem amplificar les seves veus. Perquè el nostre objectiu és alleujar el seu patiment.

Cada vegada més països europeus són acusats de violar el DIH per frenar els fluxos migratoris, i no passa res. ¿És aquesta la nostra nova realitat?

Han passat més de deu anys des de la primera crisi d’acollida al Mediterrani, i el que hem vist, amb acords com els de Turquia i Líbia, és el complet fracàs de totes aquestes polítiques. Massa persones continuen morint.

Un conflicte descoratjador és l’israelianopalestí. Segons la seva opinió, ¿quines conseqüències hi haurà a llarg termini?

Guarir els traumes físics de moltes persones ens portarà moltíssim temps. Però aquest temps s’ha de multiplicar per diverses vegades si parlem dels traumes mentals. Passaran generacions i dècades abans que puguem parlar de qualsevol forma de normalitat a Gaza. També perquè el que ens diuen les xifres és només la punta de l’iceberg: n’hi ha molts més que estan morint a casa seva perquè no tenen la possibilitat d’acudir als hospitals. Es tracta de gent que està morint, per exemple, de càncer o diabetis. Totes aquestes malalties són assassinats silenciosos i estan passant ara mateix mentre parlem. Això és el que penso com a metge. Com a ésser humà i com a pare, estic devastat pel que veig a Gaza, per la pèrdua total dels bàsics del llenguatge humanitari.

Metges Sense Fronteres ha hagut d’evacuar almenys 13 centres per ordre d’Israel.

Sí. Haurien de protegir-nos, però no s’està fent. Considerem que tots són culpables d’aquesta situació. Sempre intentem dialogar amb tots, on sigui que estiguem. Així ho hem fet també amb el Govern israelià, però la col·laboració encara no és òptima.

Un altre terrible conflicte és el d’Ucraïna. ¿Quin està sent el vostre repte més important allà?

L’accés als que necessiten l’ajuda humanitària. D’una banda, perquè algunes zones canvien de mans d’un dia per l’altre. D’altra banda, per la difícil situació de seguretat també per als treballadors humanitaris en tota la línia de front.

¿Tenen o han tingut accés a zones ocupades per Rússia?

Sí. De vegades, però no sempre. És una lluita constant. A més, el que ens preocupa ara és una nova escalada. Ja ho estem veient ara: ha augmentat considerablement el nombre de pacients i d’ambulàncies que es necessiten. Lamentablement, el sistema humanitari internacional està tenint dificultats per ajudar la gent que viu molt a prop de les línies de contacte entre els bàndols. Crec fins i tot que s’ha convertit en un cas d’estudi.

¿En quin sentit?

S’està demostrant la importància de l’ajuda humanitària imparcial i independent. En el conflicte russoucraïnès, hi ha moltes persones locals que estan oferint ajuda perquè les seves famílies i coneguts n’estan sent afectats. Això no és un problema. Però ens hem d’assegurar que tothom rebi l’ajuda i que no s’exclogui ningú per ser percebutcom a prorús o proucraïnès.

¿Què pensa de l’operació ucraïnesa a Kursk? ¿Hi ha població civil afectada allà?

Sí, n’hi ha. Hi ha desplaçats interns, però no tenim una informació detallada. El perill és que aquesta gent sigui abandonada sense que ningú ho sàpiga ni se’n parli. Però no només em preocupa Kursk, sinó que em preocupen tots els llocs així.

¿Han ofert ajuda a Rússia?

Sí, però no l’han acceptat d’una manera en què es puguin respectar els nostres principis. Tot i així, altres missions [de MSF al país] sí que es mantenen.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Caracas insisteix sense proves en la conspiració contra Maduro

Una última pregunta. ¿Quina és la crisi o la guerra més oblidada en aquests moments?

Moltes, però començaria amb Haití. Allà s’estan cometent atrocitats cada dia. És una grandíssima catàstrofe humanitària que està oblidada i desatesa. Després hi ha el Sudan, on no hi ha cap solució, res ha millorat i s’hi han produït massacres dirigides contra grups ètnics durant més d’un any.