L’est d’Alemanya, entre l’esquerra extrema i el rugit de la ultradreta

Que l’est alemany no és territori propici per al centrisme ho demostra el mapa polític de ciutats com Templin, al land de Brandenburg, on va créixer la seva ciutadana més il·lustre, Angela Merkel. En les passades eleccions europees, el partit més votat va ser la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), amb un 32,8%, mentre que la conservadora CDU, el partit de l’excancellera, va obtenir un 17,5%. A Brandenburg se celebraran eleccions regionals el dia 22 i es pronostica el primer lloc per a l’AfD, com va passar a Turíngia, on els ultres es van acostar al 33% liderats pel radical Björn Höcke.

L’alcalde de Templin, l’esquerrà Detlef Tabbert, diu que se sent orgullós de Merkel, malgrat que la CDU exclou des de Helmut Kohl L’Esquerra com a aliada perquè representa el postcomunisme. El títol de ciutadana il·lustre va ser concedit a Merkel el 2019 gairebé com a deferència de la seva mare, Herlind Kasner, que fins als 90 anys va ser mestra d’anglès a Templin. L’alcalde s’ha passat ara, després de 16 anys de militància en L’Esquerra, al nou populisme esquerrà de l’Aliança Sahra Wagenknecht (BSW).

"La volatilitat del vot és extrema a l’est. I se’n va, a més, als extrems", explica a EL PERIÓDICO Hajo Funke, politòleg berlinès i autor de diversos llibres sobre l’AfD. La CDU va dominar el mapa polític en els anys següents a la caiguda del mur, però ara Turíngia, Saxònia i Brandenburg es tenyeixen de blau, el color identificatiu de l’AfD, mentre creix la influència de Wagenknecht.

Del negre de Kohl als punts vermells postcomunistes.

Les primeres eleccions de l’Alemanya reunificada, el 1990, van donar la victòria a la CDU del llavors canceller Helmut Kohl amb percentatges del 45% a Turíngia, dos punts per sobre de la mitjana del país. S’havia materialitzat en temps rècord l’extinció de la comunista la República Democràtica Alemanya (RDA) i la socialdemocràcia occidental ocupava el segon lloc. Però apareixien aquí i allà els primers punts vermells, corresponents al postcomunista PDS, l’hereu polític de l’RDA. La resta de l’espectre parlamentari va rebre el PDS com un "cos estrany" al Parlament federal (Bundestag). Se’ls va voler aïllar, però va començar reflectir-se que no tothom digeria bé la "reunificació exprés" de Kohl i l’extinció de l’RDA. D’aquest postcomunisme procedeix Wagenknecht.

Entre 1999 i 2004 va quedar clar que l’eufòria reunificadora havia sigut fugaç. Els "paisatges puixants" que havia promès Kohl per a l’est eren un desert amb un atur que doblava el de l’oest del país. L’est es buidava de població jove. La CDU continuava sent la primera força, però L’Esquerra, com es va anomenar cap a la fusió del postcomunisme la dissidència socialdemòcrata d’Oskar Lafontaine, era la segona força. La socialdemocràcia s’empetitia mentre verds i liberals continuaven sense trobar el seu electorat.

Rugeix la ultradreta.

"La irrupció de la ultradreta va alterar el mapa", resumeix Funke. La població de l’RDA havia passat d’una dictadura, la nazi, a la següent, la comunista, recorda el seu col·lega, Matthias Quent, que pertany a la generació més jove de politòlegs de l’est. La falta de formació en democràcia va fer efecte en la transmissió de valors als seus fills i nets. Malgrat la immensa injecció d’inversions en l’est i el lent procés d’equiparació de sous i jubilacions amb l’oest, es manté la percepció que els de l’est són "ciutadans de segona". A Turíngia, a les regionals de fa deu anys, persistia un cert equilibri entre la CDU i L’Esquerra; el 2019 va irrompre l’AfD; el 2024 el mapa queda a mercè dels ultres.

"El tallafoc no és democràtic. No poden aïllar qui arriba fins a ser primera força d’acord a les regles democràtiques. Serà la seva presó", comentava en la nit electoral de Turíngia el diputat de l’AfD en el Bundestag Stephan Brandner. El significat de la paraula brandmauer –"mur contra incendis" en alemany– té connotacions negatives per a l’est, segons el parer del polític de la CDU Sven Eppinger. Així, recorda el traumàtic mur que va dividir Berlín i que segueix present en algunes ments. "No es pot seguir imposant un cordó sanitari que ja no existeix al carrer, ni en la família, ni a la feina", sentencia Eppinger. "L’arribada de l’AfD a posicions de poder donarà ales al revisionisme de l’Holocaust", advertia des de la televisió pública MDR Hans Christian Wagner, el director del museu de l’antic camp de concentració nazi de Buchenwald, amenaçat per l’AfD de Turíngia.

La bombolla de Weimar i els megàfons de Putin a Tiktok.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Caracas insisteix sense proves en la conspiració contra Maduro

Treure conclusions amb la comparació estricta en el conjunt de l’est i lde ’oest no és correcte, segons el politòleg Quent. L’AfD i el partit de Wagenknecht no només prosperen a l’est. En les europees, l’AfD va quedar en segon lloc a escala nacional, mentre que Wagenknecht, que s’estrenava a les urnes, es va disparar fins a un 6,2%. Segons Quent, la comparació s’ha d’establir entre districtes amb nivells d’educació i poder adquisitiu similars. "Les constel·lacions no són tan diferents entre dues ciutats universitàries com Weimar, que està a l’est, i Heidelberg, al sud", afirma. Weimar és una de les poques "bombolles" que segueixen en poder de la CDU a Turíngia. Se la identifica amb la república d’entreguerres que va fer caure Adolf Hitler, però també com la ciutat dels clàssics Goethe i Schiller i del moviment avantguardista Bauhaus. "Cal passar a la resistència activa", assenyala Ralf, un activista d’Aufstehen gegen Rassismus (Aixecament Contra el Racisme).

Que l’AfD hagi sigut a Turíngia la força més votada entre els electors d’entre 18 i 24 anys, amb un 38% dels vots, obeeix que és la força més activa a les xarxes socials. El seu líder a Turíngia, el radical Björn Höcke, és omnipresent a Tiktok i a X, seguit per Wagenknecht. Des d’allà arriben a nous votants de l’est més desfavorit. "Han sabut mobilitzar no només el vot antimigració, sinó també contra els subministraments d’armes a Ucraïna", recorda Quent. Als dos extremismes, tant de la dreta com de l’esquerra, se’ls identifica com a megàfons de Vladímir Putin. "L’AfD no seria possible sense els influencers de dretes i els seus multiplicadors, un espectre que amplifica qualsevol intervenció dels seus líders, ja siguin missatges o vídeos", afirma a Der Spiegel Roland Verwiebe, responsable d’un estudi de la Universitat de Potsdam, capital de Brandenburg.