L’oposició a Maduro tem que la repressió política continuarà

El madurisme es va recolzar en la seva base social i la capacitat punitiva que deriva de l’aliança estratègica entre les Forces Armades i el Govern, allò que el mateix Maduro anomena "la unitat militar-civicopolicial perfecta". Les crides opositores als uniformats perquè fissurin aquest bloc no van ser mai escoltades. Maduro va tenir també el suport inequívoc de la Xina, Rússia, Turquia i l’Iran.

Quan la Fiscalia General, al comandament de Tarek William Saab, un dels espadatxins més punyents del palau de Miraflores, va decidir activar una ordre de captura contra el candidat de la PUD per no presentar-se a declarar en la causa oberta per presumptes delictes electorals, el madurisme no va fer més que activar l’última fase del que Diosdado Cabello, flamant ministre de l’Interior i Justícia, va anomenar l’"operació tun tun".

L’onomatopeia (tun) resumeix el programa repressiu que es va activar la nit del 28 de juliol i que va provocar almenys 21 morts i 2.000 detinguts, que el Govern atribueix a l’oposició. Hi havia una vegada una nadala veneçolana que deia: "Tun tun, ¿qui és? ¡Gent de pau!". Però el cop contra la porta que anunciava una bona nova es va transformar en un autocop d’Estat que Maduro va justificar per evitar una conjura "feixista".

Saab va dir que amb la partida de González Urrutia conclou una "mediocre obra" de caràcter buf. El fiscal no es va privar del seu propi pas de comèdia al dir que va ser "informat per les autoritats veneçolanes de la sol·licitud d’asil" i, com si funcionés independentment de Maduro, va expressar un "respecte absolut a les decisions de l’Executiu" a l’acceptar la sortida de l’exdiplomàtic.

"Corria perill"

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

Machado va assegurar que es mantindrà a Veneçuela i al capdavant de la lluita. També va demanar que la comunitat internacional ajudi a sortir del país els dirigents en problemes, un reconeixement que venen temps difícils. Ella va justificar la petició d’asil de l’abanderat de la PUD: "Corria perill, i les creixents amenaces, citacions, ordre de captura, i fins i tot els intents de xantatge i de coacció dels quals ha sigut objecte, demostren que el règim no té escrúpols ni límits en la seva obsessió de silenciar-lo i intentar doblegar-lo".

D’altra banda, la UE va reclamar ahir que el palau de Miraflores posi fi a la "repressió, els arrestos arbitraris i l’assetjament contra membres de l’oposició i la societat civil, així com que alliberin tots els presos polítics". La repressió contra els "feixistes", "drogoaddictes" i "mercenaris" no només es va activar als carrers. Almenys 20 alcaldes han sigut posats sota arrest o inhabilitats per recolzar González o acceptar el lideratge de la dretana Machado. Sis antimaduristes més es van asilar a l’ambaixada argentina. El Brasil es va encarregar d’administrar la legació diplomàtica, envoltada per uniformats, però el Govern va revocar aquesta funció en un desafiament al president Luiz Inacio Lula da Silva. n