Parlen els espies

La coincidència no és menor. Els caps de la CIA, Bill Burns, i de l’M16 britànic, Richard Moore, han aparegut junts en públic per primera vegada en la història d’aquestes dues agències d’espionatge. Sobre el paper res de nou, la tardor continuarà calenta: continuarà la guerra a Ucraïna, seguirà Rússia amenaçadora, l’Iran desafiador i la Xina jugarà entremig per consolidar el seu ascens. Però on més detall han deixat anar és en la implicació per aconseguir un alto el foc a Gaza. Els espies no són diplomàtics que transmeten informació, es regeixen per la regla d’obtenir intel·ligència i utilitzar-la estratègicament quan convingui, incloent si fa falta el xantatge. Per això ens hem de preguntar no tant què han dit sinó què hem d’interpretar.

¿Som a prop? Anuncien un nou redactat per aconseguir un alto el foc a Palestina. Es busca, es vol. Ens expliquen que l’acord d’agost el va trencar Israel. Abans de pactar el retorn dels ostatges a canvi de parar els bombardejos sobre la franja, Netanyahu exigeix controlar la frontera amb Egipte, una cosa que tanca totes les possibilitats d’acord. Per això ara els caps de l’espionatge parlen d’una nova proposta en els pròxims dies. Fins aquí la informació. La interpretació, no obstant, és que si hem arribat en públic al detall de tot això és perquè es comença a escampar el sentiment que no hi haurà un alto el foc tret que augmenti la pressió interna a Israel. Benjamin Netanyahu no vol parar aquesta ofensiva, els ultraortodoxos que el recolzen tampoc. Tots ells saben que sobreviuran en el poder mentre duri la guerra. Aquesta és la seva estratègia. Els caps de les agències diuen que un acord és impossible sense generar alguna esperança per al dia després en els dos costats, tot i que ara com ara qui menys esperança té són els palestins. Per això cal interpretar que les seves paraules s’adrecen a continuar la pressió a un Netanyahu que ja ha vist al carrer milers d’israelians que no estan d’acord amb la seva guerra. Hi apel·len els espies, tot i que no ho diguin.