Un bombardeig israelià mata 19 palestins en una zona humanitària del sud de Gaza

Amb el mar Mediterrani de fons i envoltats per palmeres, desenes de famílies gazatines havien escollit aquesta suposada zona humanitària per buscar empara. A pocs metres, hi havia l’hospital de campanya gestionat per l’organització benèfica britànica UK-Med. Semblava un lloc, més o menys, segur on intentar sobreviure. Però, el 340è dia de guerra, aquest fals miratge de seguretat va desaparèixer. Cinc míssils llançats per l’Exèrcit israelià el van polvoritzar en segons. "Famílies senceres han sigut empassades sota muntanyes de sorra en l’atac", va denunciar el portaveu de la unitat de la Defensa Civil a la Franja de Gaza, Mahmud Basal. "La zona és plena de tendes de campanya per als desplaçats, ja que hi ha més de 200 tendes de campanya i més de 20 a 40 han resultat completament fetes malbé", va afegir en un comunicat a la premsa.

Defensa civil sense recursos

"La zona on es va produir la massacre està classificada com a zona humanitària i els ciutadans no van ser advertits ni alertats sobre els bombardejos i els atacs", va dir Basal. "Hi ha tres forats profunds al lloc de l’esdeveniment; patim molt per una greu escassetat d’eines i equips necessaris per a les operacions de recerca i rescat com a resultat de la guerra", va lamentar. Per això, desenes de civils van anar-hi amb la seva única eina, les seves mans, per ajudar a treure supervivents i cadàvers. De moment, unes 65 han sigut rescatades d’entre la runa. A més, a la "nova massacre" se li va sumar un tall d’electricitat total i una sèrie d’incendis desencadenats després del bombardeig. Les imatges del lloc compartides per les mateixes víctimes mostraven profunds forats i un caos generalitzat.

Com ja és costum, Israel va justificar l’atac contra civils al·legant que, entre aquestes tendes de campanya sobre la sorra, hi havia un centre de comandament de Hamàs. "Les afirmacions de l’Exèrcit feixista d’ocupació sobre la presència d’elements de la resistència al lloc de la massacre de Mawasi són una mentida flagrant amb què pretén justificar aquests crims atroços", va denunciar Hamàs en un comunicat difós a Telegram.

Suposadament segures

Al llarg d’aquests 11 mesos de guerra, l’Exèrcit israelià ha atacat de manera repetida zones que ell mateix havia considerat "humanitàries" i suposadament segures en les quals els palestins desplaçats podien dirigir-se. "La resistència [amb referència a Hamàs] ha negat diverses vegades que algun dels seus membres estigui dins de reunions civils o utilitzi aquests llocs amb finalitats militars", va afegir el grup.

Durant les primeres hores després de l’atac, l’Oficina de Mitjans del Govern a Gaza, així com les autoritats de defensa civil, havien informat que almenys 40 persones havien mort i més de 60 havien resultat ferides en l’atac, i que moltes també estaven desaparegudes abans de reduir-ne el nombre de víctimes mortals a 19. "Diverses víctimes encara es troben sota la runa, sota la sorra i a les carreteres, i els equips d’ambulància i protecció civil no poden arribar-hi per recuperar-les, i encara no han anat als hospitals", va assenyalar el comunicat del Ministeri de Salut. En els últims 11 mesos, han mort almenys 41.020 persones i 94.925 han resultat ferides en la guerra d’Israel contra Gaza. Mentre els equips de defensa civil miraven de fer la seva feina, avions de reconeixement israelians van continuar sobrevolant la zona devastada.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Tensa vista per confirmar Hegseth a Defensa

Aquesta zona de Khan Yunis ha sigut objectiu dels atacs israelians de manera repetida. Tot i que un portaveu de la defensa civil va descriure l’agressió com "una de les massacres més atroces en aquesta frenètica guerra", el mes de juliol passat en va tenir lloc una altra de fins i tot pitjor. Més de 90 persones van perdre la vida al costat de les platges de la zona humanitària de Mawasi en un dels bombardejos més violents de l’Exèrcit israelià, que tenia per objectiu acabar amb el cap del braç armat de Hamàs, Mohammed Deif. Encara no se sap si l’esquiu líder palestí va aconseguir sobreviure.

Les suposades zones humanitàries s’han convertit en l’últim recurs que queda a la població gazatina desplaçada, famolenca i esgotada després de gairebé un any de guerra. El 90% de la població total de l’enclavament –més de dos milions– s’ha vist desplaçada per la guerra.