Harris, precisa i sense perdre el somriure

Enquestes i analistes coincideixen que la candidata demòcrata Kamala Harris va ser la clara vencedora del debat presidencial a les eleccions dels EUA. Si en el postdebat es parlava de Donald Trump, és que Harris hauria fet una bona feina, i viceversa, deien alguns analistes polítics dies abans de la trobada. De la mateixa manera que els focus es van posar sobre la desastrosa actuació del president Joe Biden en l’anterior debat –i per tant, va passar a segon pla la pobra actuació de Trump– la mateixa lògica s’aplicava a aquest xoc de noves cares. En efecte, tots els focus estan posats en les mentides i els estirabots de Trump, una cosa que estava en els plans de Harris: deixar-lo en evidència.

Establir l’agenda del debat és tan important com establir l’agenda política. Alguns dels temes candents que eren clau per a tots dos, com immigració i avortament, van lluir més per a Harris. La vicepresidenta va saber posar Trump contra les cordes: va qualificar la seva postura sobre l’avortament d’"insult a les dones dels Estats Units" i va afirmar que havia conegut dones de tot el país la salut i vida de les quals s’havien vist amenaçades per les restriccions a l’avortament. A més, Harris va posar sobre la taula altres temes incòmodes per a Trump, com l’assalt al Capitoli, que ell mateix va incitar, o els seus vincles amb líders autoritaris, des de Putin fins als talibans.

Entre els plans de Trump hi havia acusar Harris del llegat de Biden, que considera (exageradament) negatiu en l’àmbit econòmic. Harris tenia la resposta clara: "No està competint amb Joe Biden, està competint amb mi". D’aquesta manera, la vicepresidenta trobava una sortida elegant en què no menyspreava el que segueix sent el seu cap, mentre que se centrava a reivindicar-se com la persona al càrrec ara.

Trump va parlar més minuts que Harris, però això no va ser un avantatge. Les intervencions d’ella van ser més precises. Aquesta estratègia ja s’havia començat a perfilar en les últimes setmanes, quan a Harris se li va preguntar sobre les declaracions de Trump en les quals l’acusava d’identificar-se com a dona negra amb finalitats partidistes, Harris va respondre "sense comentaris", en lloc de caure en la provocació. Així, en el debat, tampoc va entrar en les acusacions de Trump sobre com el pare de Harris, acadèmic de la Universitat de Berkeley, afavoria idees marxistes als anys 60, cosa que pretenia que fos un argument definitiu de com la vicepresidenta és una extremista d’esquerres.

Notícies relacionades

Israel bombardeja institucions financeres vinculades a Hezbol·là

Meloni aprova per decretel trasllat d’immigrantsa Albània

Somriure burleta

Des del primer moment en què es van estrènyer les mans, la vicepresidenta va voler explicitar que era la primera vegada que ho feien. "Kamala Harris", va dir ella, presentant-se a si mateixa. "Diverteix-te", li va respondre ell. I el cert és que la vicepresidenta va semblar que s’ho passava bé, a jutjar pel seu somriure, a estones satisfet, a estones burleta. En canvi, Trump, va semblar agressiu i desesperat, cridant al micròfon i evitant mirar la seva rival als ulls. Ella, sabedora del poder del llenguatge no verbal i disciplinada amb la seva preparació, va utilitzar gestos com posar-se la mà sota la barbeta per mostrar la seva incredulitat a diferents argumentacions tramposes que ell feia, mentre que Trump serrava els llavis amb tensió. I la rialla de Harris, de la qual Trump s’ha burlat repetidament, va ser de nou un aliat de la demòcrata per demostrar els disbarats del republicà.